Relats de por amb Bernat Joan

   Tot i que és avui és el Dia dels Difunts, dels Morts o de les Ànimes, nosaltres ho celebràrem ahir. Quan fèiem la programació de les activitats d'animació a la lectura d'aquests curs, sabíem que no podien faltar els relats de por de Bernat Joan. Així que n'hi demanàrem una sessió per als alumnes de 1r d'ESO i ell acceptà. 

  I avui, dia de les ànimes, i ara que ja fa fosca negra, us proposem d'escoltar-les: són quatre històries de misteri de tema lligat que convé que resseguiu en ordre, que, a més de por, us faran molta gràcia, pels tocs d'humor simpàtic que Bernat Joan els dóna i perquè aconsegueix que els boixos s'hi impliquin i s'hi recreïn. Un mestre, vaja!

Moltíssimes gràcies, Bernat! 

Tirant a escena

Dia 11 de maig els alumnes de Teatre de 2n d'ESO representaren l'adaptació teatral del Tirant lo Blanc feta pel seu professor, Bernat Joan. Ja l'havien escenificada a la sala d'actes del centre el dia de Sant Jordi. Els alumnes d'Artesania de Nèstor del Campo havien elaborat els esplèndids decorats i abillaments: les armes, els ceptres, un tauler i les peces d'escacs,... Atès que els alumnes de 1r de batxillerat tenien de lectura l'adaptació homònima i en prosa de Jordi Tiñena de l'editorial Laertes i que, per desgràcia seua, el dia de Sant Jordi no havien pogut assistir a la representació, els en demanarem una reposició a la sala de la Biblioteca, que Bernat Joan acompanyà d'una introducció i d'explicacions de l'obra de caire més erudit, fent-la així encara més interessant. Tot això és el que podeu veure en el vídeo que us oferim aquí, un exemple de tasca interdisciplinar magnífic. Felicitats, Bernat, Nèstor i alumnes de Teatre i d'Artesania!

Malsons del dia de Difunts (II)

  

   El darrer malson que ens explicà Bernat Joan i Marí és una adaptació d'un relat d'Edgar Allan Poe titulat “La veritat sobre el cas del Senyor Valdemar”. Si sou amants del gènere, us agraden les històries ben explicades o voleu més dosis de catatonia, endavant! Segur que, després d'escoltar-lo, experimentareu una catarsi que us farà aplaudir entusiasmats, com ho feren els alumnes de primer d'ESO.

* No podem acabar aquesta entrada sense demanar-vos disculpes perquè no us podem oferir el primer relat de la sèrie que ens explicà Bernat Joan: no sabem per quin misteri no hem aconseguit visionar la gravació. Potser era massa impactant, com ho fou per als alumnes que, dos dies després, encara en feien comentaris.

* Recordau que, si voleu llegir aquest relat d'E. A. Poe o d'altres històries igualment terrorífiques d'aquest o d'altres autors, a la Biblioteca en tenim en exposició una bona col·lecció.

* I, si us interessen els temes sobre Mesmer, la mesmeromania,... us recomanem aquest article: Mesmer o la curació per l'esperit, segons Zweig   

Malsons del dia de Difunts (I)

  Dia 4 de novembre Bernat Joan i Marí ens obsequià amb tres malsons d'insomni, tres històries amb final ben esgarrifós. Si sou porucs, deixau-les córrer; si no ho sou i us atreuen mons de tenebres, solitaris i feréstecs, situacions de violència, de pànic, de terror pur i els assassinats més atroços, sou al lloc adequat perquè us quedareu ben a pler, trasbalsats i completament catatònics. I més encara si indagau si aquestes històries tenen un rerefons real, alguna connexió amb fets verídics. No vulgueu saber si a Sa Cala de Sant Vicent s'ha comès mai un assassinat o si hi ha hagut mai un psicòpata conegut amb el malnom de “carnisser de Rostov”,... 

I a la fi, festa!

 

Una festa de fi de curs és una tasca complexa que vol la intervenció de moltes persones que treballen juntes i amb recursos diversos per arribar a un resultat, un acte compartit que ens permet de conèixer-nos millor i que afavoreix, tot respectant l'alteritat, la convivència i la integració. És cert que sempre n'hi ha d'escèptics que no hi veuen cap interès i fugen d'estudi, però, ja ho diuen, no hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure. Per sort n'hi ha, però, que ho tenen clar i que treballen de valent, com tots aquells que ho varen fer perquè la nostra festa de fi de curs sortís bé, muntant l'escenari, decorant-lo, traient cadires i col·locant-les, preparant les actuacions i les intervencions, els parlaments, la música, els diplomes de graduació, els premis i mencions de la Biblioteca i de la CNL, el protocol, les viandes del piscolabis,... I no només esmerçaren esforços i temps els professors i personal de serveis, sinó que també ho feren alumnes i pares i mares.

A més de la selecció de fotos, us hem penjat també el vídeo. Posau esment als discursos, sobretot al de Bernat Joan, que és impressionant.

Només un afegit, les paraules d'agraïment a Magda Wauquier, que ha decidit canviar de centre, per haver compartit amb nosaltres l'aventura de la Biblioteca, pel treball realitzat, per la seva disponibilitat, paciència i suport, per l'entusiasme que ens ha encomanat i perquè ha deixat cràters per sempre dins les nostres vides.

I moltes gràcies a tots, bones vacances, moltes lectures i molta alegria!

MARIÀ VILLANGÓMEZ A ESCENA

  El proppassat divendres, 31 de maig, la nostra biblioteca es convertí per una hora en un microteatre per on anaren desfilant alguns dels personatges de les peces teatrals més representatives de Marià Villangómez. I ho varen fer per la porta gran, sota la direcció de Bernat Joan, qui, a més de dedicar-se a la docència, és escriptor i, com Villangómez, té una relació molt intensa amb el teatre.  

  Bernat Joan recordà qui era Marià Villangómez, la seva vessant més coneguda, la poètica, i la menys reconeguda -però no menys important ni menys lírica-, la teatral. I, com aquell qui res, mentre desgranava l'essencial de cada obra i parlava de sonets, sinalefes i altres recursos estilístics, es guanyà la complicitat de l'auditori, majoritàriament alumnes de tercer d'ESO, que participaren activament en el seu joc teatral. Si trobeu que exagerem, mireu les imatges de sota i escolteu.

   

Moltes gràcies, Bernat Joan.

  Per a aquells que vulguin aprofundir en el teatre de Marià Villangómez, us suggerim aquests dos enllaços:
* Converses sobre Marià Villangòmez del 20/05/2013

* Aproximació a l'obra dramàtica de Marià Villangómez

  

  La visita de Bernat Joan s'ha pogut fer gràcies a la Xarxa de Biblioteques Públiques del Consell, així com també l'exposició de plafons sobre la vida i obra de Marià Villangómez que ens ha acompanyat al llarg de tota la setmana.

  A la Biblioteca podeu veure, a més, l'Auca de Marià Villangómez que, amb motiu del centenari del naixement del poeta, ha editat l'IEE. Bernat Joan és l'autor dels rodolins que ha il·lustrat Víctor Escandell. Per als interessats que no la pugueu tenir a mà, us la posem a l'abast.

Però, què és una auca? Una auca es pot definir com un conjunt de petites estampes o vinyetes, acompanyades cadascuna d’una llegenda, les quals es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, d'un fet, d'una efemèride. Les auques, que compten amb una llarga tradició que remunta al s.XVII, tenen uns trets formals que les defineixen:

• Les estampes o vinyetes van disposades en un sol full de paper.
• El nombre d'estampes sol ser un nombre múltiple de 4, normalment 24 ò 48.
• El text que acompanya cadascuna de les il·lustracions és escrit en vers, generalment rodolins heptasil·làbics.
• Cada estampa ha de ser coherent amb el text que il·lustra.

Proveu de fer-ne una i veureu que no és com bufar i fer ampolles. Proveu, proveu,... 

En aquesta adreça trobareu tota aquesta informació i molt més:
RODOLINS.CAT

I, si cliqueu sobre la imatge de sota, veureu l'auca de la biblioteca:

CONTE PER AL DIA DELS DIFUNTS: RIP RIP HURRA!

Dia 1 de novembre és el dia assenyalat per recordar els nostres difunts. Per això, Bernat Joan ens ha explicat un conte de por, de difunts que habiten al nostre centre i que en dies com aquests retornen perquè no els deixem en l’oblit ni oblidem que també ens hem de morir i que és hora que comencem a morir amb seny, entusiasme, esparpillament, com va decidir de fer Pere Quart:

ARA que hi penso...
Tinc tantes coses entre mans.
Feines urgents.
No em recordava que també
he de morir.

Sóc tan distret!
M´havia descuidat
d´aquest projecte
o m´hi aplicava
sense gens de zel.

A partir de demà
repararé l´oblit.

Volenterós,
començaré a morir
amb seny, entusiasme,
esparpillament.

Dos magnífics regals de Bernat Joan: un conte i un dibuix. Moltes gràcies, Bernat!!

També hem menjat bunyols i panellets, però abans, de fet alguns dies abans, en els temps morts -mai més ben dit- alumnes i profes hem ambientat la Biblioteca i els seus voltants amb bruixes, ratapinyades, gats negres i corbs, làpides amb poemes de mort i amb els epitafis que més ens han agradat. A Internet n’hem trobat un munt, alguns de molt coneguts, la majoria molt aguts:

"Mortal espectador,

Sóc el que tu seràs:

he estat el que tu ets."

Perdoneu que no m'aixequi. (Groucho)

No espero res. No temo res. Sóc lliure.(N. Kazantzákis)

 “No està demostrat que jo m'hagi de morir algun dia." (E. Punset)

Dieu-li al Punset que s'equivocava.

Ostres! Era veritat!

Bon profit als cucs.

RIP RIP HURRA!

NADAL AL CENTRE!

Nadal és aquí i els alumnes bibliotecaris amb els de Plàstica ens han decorat la Biblioteca amb neules, cançons de Nadal, i poemes com els que us posam aquí de Marià Villangómez:

S’escolta com el trepig

d’una bellesa immortal.

Voler l’impossible ens cal,

i no que mori el desig.

O de Tomàs Garcés:

Enyoro el mar i la muntanya

la feixa verda, l’erm grogós,

el remoreig de cada canya

en el camí silenciós,

i aquella veu tan tèbia i clara

i els ulls tan purs dins de la nit,

que fan el cel més ample encara

i més estelada la nit.

 

Bernat Joan ens ha explicat històries de terror que qui sap si són veritat perquè ho semblaven.

Milagros Pierna ens ha parlat de poesia, de com es comença des de petits a estimar els versos, de com ens entren primer per l’oïda fins a enganxar-se sota la pell; n’ha parlat des de la seva experiència i n’ha fet parlar als alumnes.

Milagros ens ha recordat, entre d’altres, poemes com Palabras para Julia de Goytisolo:

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
con un aullido interminable,
interminable...

Te sentirás acorralada
te sentirás perdida o sola
tal vez querrás no haber nacido,
no haber nacido...

Pero tú siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti, pensando en ti,
como ahora pienso...

La vida es bella ya verás,
como a pesar de los pesares,
tendrás amigos, tendrás amor,
tendrás amigos...

Un hombre solo, una mujer,
así tomados de uno en uno,
son como polvo, no son nada,
no son nada...

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti, pensando en ti,
como ahora pienso...

Otros esperan que resistas,
que les ayude tu alegría
que les ayude tu canción
entre tus canciones...

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino nunca digas
no puedo más y aquí me quedo,
y aquí me quedo...

Pero tú siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti, pensando en ti,
como ahora pienso...

 

I, al pati, els alumnes ens han cantat Nadales a ritme de pop, rock, samba, rap,...

Un bona manera d’acabar el trimestre i de començar les festes de Nadal. 

Que tingueu molts anys i bons i que visqueu unes festes plenes de poesia!