Tirant a escena

Dia 11 de maig els alumnes de Teatre de 2n d'ESO representaren l'adaptació teatral del Tirant lo Blanc feta pel seu professor, Bernat Joan. Ja l'havien escenificada a la sala d'actes del centre el dia de Sant Jordi. Els alumnes d'Artesania de Nèstor del Campo havien elaborat els esplèndids decorats i abillaments: les armes, els ceptres, un tauler i les peces d'escacs,... Atès que els alumnes de 1r de batxillerat tenien de lectura l'adaptació homònima i en prosa de Jordi Tiñena de l'editorial Laertes i que, per desgràcia seua, el dia de Sant Jordi no havien pogut assistir a la representació, els en demanarem una reposició a la sala de la Biblioteca, que Bernat Joan acompanyà d'una introducció i d'explicacions de l'obra de caire més erudit, fent-la així encara més interessant. Tot això és el que podeu veure en el vídeo que us oferim aquí, un exemple de tasca interdisciplinar magnífic. Felicitats, Bernat, Nèstor i alumnes de Teatre i d'Artesania!

Memoràndum de Sant Jordi

   I vet aquí, a la fi!, el sumari de la nostra diada. Feia dies i setmanes que tothom s'havia arromangat per celebrar Sant Jordi. Goretti i Irene, ajudades per l'equip de l'aula UEECO, professors i membres de la comissió de la Biblioteca, ens prepararen els decorats: un magnífic drac volador, el fons de l'exposició del Projecte biografia i una rosa gegant que presidí el recital poètic dels alumnes de 1^r d'ESO. Sota la batuta de la CNL, tots els departaments col·laboraren en les activitats: es portà a escena Tirant lo Blanc, es feren tallers, concursos, una xocolatada, coques i creps, jocs, una gimcana, curses, partits de bàsquet,.... Als passadís de la Biblioteca s'exposaren, com cada anys, els treballs i poemes i, dins, s'hi va fer el recital poètic gràcies a la bona tasca dels alumnes de 1^r d'ESO i de les seues professores, Imma Costa, Maria Riera i Teresa Torres, i del professor de Música, Francesc Escrivà, que s'ocupà del rerefons musical i dels equipaments de so.

  Si en voleu saber més o sentir recitar versos de Marià Villangómez o els de poetes com Josep Marí, Joan Brossa, Empar de Lanuza, Salvat-Papasseit, Joana Raspall, Montse Torrents, Josep M. Sala-Valldaura, Pere Quart, Miquel Martí i Pol,... García Lorca, Pedro Salinas, M. Altolaguirre, José Agustín Goytisolo, Concha Méndez, Juan R. Jiménez i un llarg etc, mirau el vídeo. Esperam que us agradi.

MARIÀ VILLANGÓMEZ A ESCENA

  El proppassat divendres, 31 de maig, la nostra biblioteca es convertí per una hora en un microteatre per on anaren desfilant alguns dels personatges de les peces teatrals més representatives de Marià Villangómez. I ho varen fer per la porta gran, sota la direcció de Bernat Joan, qui, a més de dedicar-se a la docència, és escriptor i, com Villangómez, té una relació molt intensa amb el teatre.  

  Bernat Joan recordà qui era Marià Villangómez, la seva vessant més coneguda, la poètica, i la menys reconeguda -però no menys important ni menys lírica-, la teatral. I, com aquell qui res, mentre desgranava l'essencial de cada obra i parlava de sonets, sinalefes i altres recursos estilístics, es guanyà la complicitat de l'auditori, majoritàriament alumnes de tercer d'ESO, que participaren activament en el seu joc teatral. Si trobeu que exagerem, mireu les imatges de sota i escolteu.

   

Moltes gràcies, Bernat Joan.

  Per a aquells que vulguin aprofundir en el teatre de Marià Villangómez, us suggerim aquests dos enllaços:
* Converses sobre Marià Villangòmez del 20/05/2013

* Aproximació a l'obra dramàtica de Marià Villangómez

  

  La visita de Bernat Joan s'ha pogut fer gràcies a la Xarxa de Biblioteques Públiques del Consell, així com també l'exposició de plafons sobre la vida i obra de Marià Villangómez que ens ha acompanyat al llarg de tota la setmana.

  A la Biblioteca podeu veure, a més, l'Auca de Marià Villangómez que, amb motiu del centenari del naixement del poeta, ha editat l'IEE. Bernat Joan és l'autor dels rodolins que ha il·lustrat Víctor Escandell. Per als interessats que no la pugueu tenir a mà, us la posem a l'abast.

Però, què és una auca? Una auca es pot definir com un conjunt de petites estampes o vinyetes, acompanyades cadascuna d’una llegenda, les quals es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, d'un fet, d'una efemèride. Les auques, que compten amb una llarga tradició que remunta al s.XVII, tenen uns trets formals que les defineixen:

• Les estampes o vinyetes van disposades en un sol full de paper.
• El nombre d'estampes sol ser un nombre múltiple de 4, normalment 24 ò 48.
• El text que acompanya cadascuna de les il·lustracions és escrit en vers, generalment rodolins heptasil·làbics.
• Cada estampa ha de ser coherent amb el text que il·lustra.

Proveu de fer-ne una i veureu que no és com bufar i fer ampolles. Proveu, proveu,... 

En aquesta adreça trobareu tota aquesta informació i molt més:
RODOLINS.CAT

I, si cliqueu sobre la imatge de sota, veureu l'auca de la biblioteca: