Dia Mundial de l'Aigua: les espècies més perilloses

  

 

  Aquesta setmana també s'han fet a la Biblioteca dues de les xerrades formatives prèvies a les sortides que fan els alumnes de 1r d'ESO al CREM-Aquàrium Cap Blanc (Sant Antoni de Portmany), organitzades pel departament de Ciències Naturals. Us recordam els punts en què més ha insistit la biòloga que ens ha visitat: vigileu amb els plàstics i, si trobeu qualque tortuga marina o exemplar de qualsevol altra espècie protegida ferit, truqueu al 112. 

    La foto de la capçalera és de Xavier Mas, d'una tortuga babau (caretta caretta) recuperada pel CREM - Aquàrium Cap Blanc, el dia en què tornava a nedar en aigües de la reserva natural des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent, dia 7 de setembre de 2014, una petita mostra de la gran tasca que fa el CREM de defensa, conscienciació i recuperació de les espècies marines. 

Si en voleu saber més de l'Aquàrium Cap Blanc o del CREM (Centre de Recuperació d'Espècies Marines), clicau aquesta adreça: CREM-Aquàrium Cap Blanc 

"Més aprop de les estrelles"

  

  Dia 11 de novembre els alumnes de 2n d'ESO feren el taller “Més aprop de les estrelles” de Xavier Villanueva. La idea era revisar alguns continguts d'astronomia que ja havien treballat a Ciències Naturals i visionar el cel amb un telescopi, però una hora no donà per gaire. Per si també us falla el telescopi, podeu recórrer al planetari lliure de Stellarium. Hi podeu accedir només fent un clic sobre la imatge:

 Si voleu manejar aquest planetari a la Biblioteca, el teniu ja instal·lat als ordinadors.

L'adreça de Nostranau també us pot ser ben útil:

 

Malsons del dia de Difunts (II)

  

   El darrer malson que ens explicà Bernat Joan i Marí és una adaptació d'un relat d'Edgar Allan Poe titulat “La veritat sobre el cas del Senyor Valdemar”. Si sou amants del gènere, us agraden les històries ben explicades o voleu més dosis de catatonia, endavant! Segur que, després d'escoltar-lo, experimentareu una catarsi que us farà aplaudir entusiasmats, com ho feren els alumnes de primer d'ESO.

* No podem acabar aquesta entrada sense demanar-vos disculpes perquè no us podem oferir el primer relat de la sèrie que ens explicà Bernat Joan: no sabem per quin misteri no hem aconseguit visionar la gravació. Potser era massa impactant, com ho fou per als alumnes que, dos dies després, encara en feien comentaris.

* Recordau que, si voleu llegir aquest relat d'E. A. Poe o d'altres històries igualment terrorífiques d'aquest o d'altres autors, a la Biblioteca en tenim en exposició una bona col·lecció.

* I, si us interessen els temes sobre Mesmer, la mesmeromania,... us recomanem aquest article: Mesmer o la curació per l'esperit, segons Zweig   

Els fars, guies de la mar i més.

 

Far de Sa Conillera. Foto de Miguel Czernikowski.

Us imagineu vivint en un far? Són comptades les persones que ho poden explicar i una d'elles és Antoni Rosselló Montelongo, qui, a més d'haver estat professor a l'IES Isidor Macabich i de ser autor de dues guies de rutes en bicicleta, una per Eivissa i l'altra per Formentera, és fill del darrer faroler -faroner o torrer- que va tenir l'illa de Sa Conillera. Per aquesta raó, perquè ens parlés de la seva singular experiència i de tot quant sap dels fars, el vàrem convidar dia 17 de juny. I ell, molt amablement, es deixà entrevistar pels alumnes de 2n d'ESO i, en resposta a les preguntes que li formularen els boixos i boixes, explicà com funcionen ara els fars pitiüsos i com funcionaven en època del seu pare i parlà de cadències, de querosè, de quinqués i petromax, de balises,.... i de les entranyables i singulars històries viscudes, que recollírem en aquest vídeo:

  El preciós far de l'illa de Sa Conillera és de 1857 i deixà d'estar habitat en 1971. Des de llavors el sistema d'incandescència per querosè fou substituït per un altre automatitzat d'acetilè i cèl·lules solars. Sa Conillera forma part de la reserva natural des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent. Si voleu saber d'on li ve el nom, els endemismes que té o, entre altres, per quin malentès es considera Sa Conillera bressol del general cartaginès Anníbal, us suggerim aquests documents:

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera

Les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent

Etimologia de Botafoc

Polèmica entorn de Sa Conillera. Notícia de televisió de Catalunya.

Polèmica entorn de Sa Conillera. SEO/BirdLife

Educació i medi ambient

Aquesta setmana, coincidint amb el Dia Internacional del Medi Ambient, s'han realitzat a la biblioteca les xerrades informatives prèvies a les sortides que faran els propers dies els alumnes de 1r d'ESO a l'Aquàrium Cap Blanc, organitzades pel departament de Ciències Naturals. Aquest aquari es troba a Sant Antoni, dins una cova natural on es poden veure de prop algunes espècies marines de les que habiten les nostres aigües. Els objectius d'aquestes activitats són conèixer l'entorn on vivim i sobretot fomentar canvis en actituds, posar fre a actuacions fàustiques que comporten greus perjudicis a la natura i indefectiblement a l'ésser humà.   

A més, hi ha un tercer motiu que justifica aquesta entrada: acabam de rebre un llibre preciós, Cala d'Hort i el seu entorn terrestre i marí, una acurada edició feta per especialistes, amb fotos bellíssimes i dedicat, per mèrits més que justificats, a Cristòfol Guerau d'Arellano, biòleg i referent en la defensa dels espais naturals de les Pitiüses i antic professor del nostre centre. L'obra és una crida a la valoració dels béns naturals que encara tenim, una crida a la reflexió, més necessària que mai, ara que sembla que les perforacions petrolíferes que es volen fer prop de les costes pitiüses tiraran endavant, ara que comença l'estiu i que les nostres costes i platges s'ompliran de plàstics,...

Si voleu ampliar aquestes informacions, us suggerim aquestes adreces:

Aquari Cap Blanc

GEN-GOB Eivissa

I recordau: a la biblioteca teniu a disposició el llibre Cala d'Hort i el seu entorn terrestre i marí.

MARIÀ VILLANGÓMEZ A ESCENA

  El proppassat divendres, 31 de maig, la nostra biblioteca es convertí per una hora en un microteatre per on anaren desfilant alguns dels personatges de les peces teatrals més representatives de Marià Villangómez. I ho varen fer per la porta gran, sota la direcció de Bernat Joan, qui, a més de dedicar-se a la docència, és escriptor i, com Villangómez, té una relació molt intensa amb el teatre.  

  Bernat Joan recordà qui era Marià Villangómez, la seva vessant més coneguda, la poètica, i la menys reconeguda -però no menys important ni menys lírica-, la teatral. I, com aquell qui res, mentre desgranava l'essencial de cada obra i parlava de sonets, sinalefes i altres recursos estilístics, es guanyà la complicitat de l'auditori, majoritàriament alumnes de tercer d'ESO, que participaren activament en el seu joc teatral. Si trobeu que exagerem, mireu les imatges de sota i escolteu.

   

Moltes gràcies, Bernat Joan.

  Per a aquells que vulguin aprofundir en el teatre de Marià Villangómez, us suggerim aquests dos enllaços:
* Converses sobre Marià Villangòmez del 20/05/2013

* Aproximació a l'obra dramàtica de Marià Villangómez

  

  La visita de Bernat Joan s'ha pogut fer gràcies a la Xarxa de Biblioteques Públiques del Consell, així com també l'exposició de plafons sobre la vida i obra de Marià Villangómez que ens ha acompanyat al llarg de tota la setmana.

  A la Biblioteca podeu veure, a més, l'Auca de Marià Villangómez que, amb motiu del centenari del naixement del poeta, ha editat l'IEE. Bernat Joan és l'autor dels rodolins que ha il·lustrat Víctor Escandell. Per als interessats que no la pugueu tenir a mà, us la posem a l'abast.

Però, què és una auca? Una auca es pot definir com un conjunt de petites estampes o vinyetes, acompanyades cadascuna d’una llegenda, les quals es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, d'un fet, d'una efemèride. Les auques, que compten amb una llarga tradició que remunta al s.XVII, tenen uns trets formals que les defineixen:

• Les estampes o vinyetes van disposades en un sol full de paper.
• El nombre d'estampes sol ser un nombre múltiple de 4, normalment 24 ò 48.
• El text que acompanya cadascuna de les il·lustracions és escrit en vers, generalment rodolins heptasil·làbics.
• Cada estampa ha de ser coherent amb el text que il·lustra.

Proveu de fer-ne una i veureu que no és com bufar i fer ampolles. Proveu, proveu,... 

En aquesta adreça trobareu tota aquesta informació i molt més:
RODOLINS.CAT

I, si cliqueu sobre la imatge de sota, veureu l'auca de la biblioteca:

BENVINGUTS AL MÓN DEL MANGA

De la mà de dues alumnes de l'institut, i amb la col.laboració d´altres alumnes del nostre institut, inauguram un nou dossier temàtic sobre el Manga. Aquestes alumnes són unes grans artistes i enteses del tema. Al nou bloc, trobarem informació sobre aquest món, consells de cóm dibuixar i podrem veure les seves obres. Us convidam a visitar-lo: Passeu i gaudiu d´ell!

PINZELLADES AL MÓN

Un lloc per a gaudir de la il·lustració als llibres infantils i juvenils, amb informació, comentaris, webs, blocs, editorials. Un món que ens obri camins d'imaginació, de coneixements, d'estètica. Pinzellades al món us dóna la benvinguda a aquest món màgics de les paraules en colors.

GUIA DEL CÒMIC

Si ets un/a amant dels còmics, si t´agraden els superherois, si gaudeixes amb els manga, les novel.les gràfiques o els còmics d´humor la GUÍA DEL CÓMIC és la teva web.

Hi trobaràs tota classe d´informació: clàssics, autors espanyols, llibreries, salons del còmic, museus...
Anima't, entra-hi i dóna-li una ullada.