Dia 1
de novembre és el dia assenyalat per recordar els nostres difunts. Per això,
Bernat Joan ens ha explicat un conte de por, de difunts que habiten al nostre
centre i que en dies com aquests retornen perquè no els deixem en l’oblit ni
oblidem que també ens hem de morir i que és hora que comencem a morir amb seny, entusiasme, esparpillament,
com va decidir de fer Pere Quart:
ARA que hi penso...
Tinc tantes coses entre mans.
Feines urgents.
No em recordava que també
he de morir.
Sóc tan distret!
M´havia descuidat
d´aquest projecte
o m´hi aplicava
sense gens de zel.
A partir de demà
repararé l´oblit.
Volenterós,
començaré a morir
amb seny, entusiasme,
esparpillament.
Tinc tantes coses entre mans.
Feines urgents.
No em recordava que també
he de morir.
Sóc tan distret!
M´havia descuidat
d´aquest projecte
o m´hi aplicava
sense gens de zel.
A partir de demà
repararé l´oblit.
Volenterós,
començaré a morir
amb seny, entusiasme,
esparpillament.
Dos
magnífics regals de Bernat Joan: un conte i un dibuix. Moltes gràcies, Bernat!!
També hem
menjat bunyols i panellets, però abans, de fet alguns dies abans, en els temps
morts -mai més ben dit- alumnes i profes hem ambientat la Biblioteca i els seus
voltants amb bruixes, ratapinyades, gats negres i corbs, làpides amb poemes de
mort i amb els epitafis que més ens han agradat. A Internet n’hem trobat un
munt, alguns de molt coneguts, la majoria molt aguts:
"Mortal
espectador,
Sóc
el que tu seràs:
he
estat el que tu ets."
Perdoneu
que no m'aixequi. (Groucho)
No espero
res. No temo res. Sóc lliure.(N. Kazantzákis)
“No està
demostrat que jo
m'hagi de morir
algun dia." (E. Punset)
Dieu-li
al Punset que s'equivocava.
Ostres!
Era veritat!
Bon
profit als cucs.
RIP
RIP HURRA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada