Les nostres postals de Nadal

  Hem acabat el trimestre com havia de ser, fent un arbre de Nadal farcit d'esperances -que decoraren els alumnes de 1r d'ESO- i en companyia de Marià Villangómez.

  Iolanda Bonet va ser qui ens recordà una vegada més qui era Marià Villangómez, per perpetuar així la seva obra i els magnífics versos que ens va llegar. Poguérem escoltar, entre altres poemes, el de Terra Natal, que, ara que som a tocar de Nadal i que és temps de desitjos, expressen els nostres i de la forma més bella.  

Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d'un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel favorable i diferent.
Mirau com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l'aire i l'ocell.
El blanc record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
de molt antic als llavis de la gent.
El meu amor, la ferma companyia,
vull somiar-hi,entre la mar i el vent.

Moltíssimes gràcies a tots, molta felicitat i bones lectures!  

Picselades de lectura

Volíem fer reflexionar els alumnes sobre la importància de llegir. Per això els vàrem proposar de fer una exposició col·lectiva de fotografia i lectura. El resultat es pot veure al passadís de la Biblioteca. De moment hem aconseguit que tots ens plantegem per què hem de llegir i potser (esperam!) ens animarem a llegir més i més.

Per si us en voleu fer una petita idea, us n'hem fet un vídeo molt breu, d'uns tres minuts, que també serveix com a mostra del nostre agraïment als alumnes d'ESO que han col·laborat en l'exposició i, de forma molt especial a Nathalia, Khoudia, Karen, Maria, Melanie, Àgueda,..., que, en els temps d'esbarjo, l'han muntada. Si hi voleu participar, enviau-nos les vostres propostes, que seran ben rebudes.

Oceans al Cinefòrum

  Divendres, 29 de novembre, es donà inici al Cinefòrum que ha organitzat per a enguany la CNL del nostre centre. L'activitat es va fer a la Biblioteca i fou possible gràcies als professors i als alumnes de 4t d'ESO, que aprofitaren l'ocasió per a recaptar sous, amb la venda de dolços, per al viatge d'estudis. 

 

 El film escollit fou un documental grandiós, Oceans de Jacques Perrin i Jacques Cluzaud, un espectacle visual bellíssim, dels més majestuosos i més impactants que, almenys en el nostre cas, hem vist mai. Si encara no l'heu pogut veure i en teniu ocasió, no us el perdeu. És de l'any 2009 i dura una hora i 40 minuts, les paraules són escadusseres, però no en calen més per fer reflexionar l'espectador.

RI(T)MES DE SANG I FETGE

 El passat dimarts 26 de novembre vàrem tenir l'ocasió de tenir entre nosaltres Pau Vadell, poeta, escriptor, editor, que, tot i ser ben jove, ja té una llarga i reconeguda trajectòria.

 Pau Vadell, per explicar-nos què és poesia, ens parlà una mica de tot, perquè poesia ho és tot: és bagatge i experiència, és memòria, actualitat, compromís, lluita, rebel·lió i denúncia. Com la vida mateixa. I ho féu amb idees i expressió clares, sense filtres i amb el suport de versos seus i de Marià Villangómez, Blai Bonet i Easterine Kire Iralu, que recità amb una força i un ritme memorables. I per si no vàreu poder esser-hi i el voleu conèixer millor, us deixam aquesta gravació. Val la pena: sens dubte, amb el que diu i per com ho diu, Pau Vadell fa desvetllar emocions, sacseja; a nosaltres, en tot cas, ens sorprengué i ens encantà.

 Hem de dir que Pau Vadell venia a Eivissa com a integrant del PEN Català i en el marc de commemoracions del Dia Internacional de l'Escriptor Perseguit (15 de novembre) per participar en el recital poètic Rompre Barrots que es va fer dia 26 de novembre, al costat de Nora Albert, Iolanda Bonet, Joan Buades, Ben Clark i Joan Murenu i que, gràcies a Iolanda Bonet, va acceptar la nostra invitació. Per tant, moltes gràcies PEN, Pau i Iolanda.

 I, per si voleu llegir més poemes de Pau Vadell, n'hem trobat a Magisteri Teatre. A Cultura ets tu trobareu les dades essencials de la seva obra i altres hipervincles. També podeu llegir, si voleu, en format pdf el número 1 de la revista Pèl Capell.

Sortida al Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera

Què és un ecosistema? Quants ecosistemes podem trobar al Parc Natural de Ses Salines? Per què els flamencs són roses? ... Aquestes són algunes de les moltes qüestions que, per grups, tractaren els alumnes de 1r d'ESO al llarg de les sessions prèvies a les sortides que fan cada any al Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa; i Lina Torres i Marta Tur, educadores del Parc, foren les encarregades de dilucidar-les. L'activitat es realitzà el proppassat dilluns 25 de novembre i en aquest vídeo us deixam una petita mostra de la gran tasca d'aquestes biòlogues, de l'interès de les xerrades i de la gran riquesa natural i històrica del Parc.

Dakar - Eivissa: distància zero.

   Hem encetat el Correllengua d'enguany amb dos convidats molt estimats, Madiop Diagne i Toni Manonelles. Són dos i són un, perquè comparteixen esforços i el compromís de defensar unes mateixes idees, que un altre món basat en el seny, en el respecte i en la justícia social encara és possible i que encara ens queda molt per fer i per canviar. 
 En Toni en aquesta ocasió no ens parlà d'en Lluc Daifa, sinó d'aspectes de la nostra cultura relacionats amb el festeig; Madiop, partint de la seva pròpia trajectòria vital, demostrà que tots -siguem d'aquí, de Senegal o de qualsevol lloc- encara tenim molts prejudicis, que encara hi ha molta hipocresia, massa barreres, i reclamà explícitament el trencament de les fronteres físiques i mentals i accions socials i polítiques més ètiques, més equitatives i més compartides. 

 

Per causes tècniques, només us podem oferir el testimoni de Madiop. Escolteu-lo perquè li vessen raons.

Moltíssimes gràcies, Madiop i Toni. Ha estat un gran plaer!

Si voleu saber més de Madiop Diagne, mirau en aquesta adreça: http://ca.wikipedia.org/wiki/Madiop_Diagne
I de Toni Manonelles, en aquesta altra: http://www.eeif.es/significados/m-volum%20VIII/ManonellesBolle.html

Per molts anys, biblioteques!

 Sobretot per dos motius ben justificats, perquè dia 24 era el dia Internacional de les Biblioteques i perquè enguany la Biblioteca Municipal d'Eivissa (1) i l'Arxiu d'Imatge i So han complert 25 anys, enguany vàrem convidar Fanny Tur, una persona molt i molt vinculada amb el món bibliotecari, responsable de l'Arxiu Històric i de l'Arxiu d'Imatge i So, de l'Hemeroteca i de la Biblioteca municipal de Can Ventosa, que ens explicà amb gairebé tots els ets i uts la història dels organismes que dirigeix, què són i què fan, els recursos, serveis i activitats, a més de moltes curiositats i anècdotes que desconeixíem sobre biblioteques i bibliòfils, documents, llibres i autors com Marià Willangómez, Josep Planells, Collodi, el Llibre de la Cadena,..... I ens encantà tenir-la entre nosaltres i escoltar-la, tant que 55 minuts ens semblaren ben escassos i ens l'hauríem emportada a casa perquè ens seguís explicant més i més de tot el que sap.

Moltíssimes gràcies, Fanny Tur.

Si voleu saber amb més detall què ens va explicar, us en deixam cinc cèntims en aquesta gravació:

 
I perquè us poden ser útils, us recollim aquí una breu llista de les moltes i encertades actuacions que fa la Biblioteca de Can Ventosa:

- La tarda del conte

- Club de lectura

- Novetats

- Tal dia com avui

- L'escriptor del mes

- Celebració d'efemèrides: Dies de la Dona, de la Poesia, del Llibre Infantil, de la Biblioteca, Diada de Sant Jordi,...

- Mercadet Solidari

Serveis:

- Préstec interbibliotecari

- Préstec a domicili

- Préstec al centre penitenciari i a l'hospital de Can Misses

- Ordinadors, wifi

- Bústia de suggeriments i reclamacions, lectures recomanades dels instituts, visites escolars, etc.

I enllaços que ben segur haureu de consultar qualque dia:

La Biblioteca municipal de CanVentosa

L'Arxiu Històric d'Eivissa

Arxiu d'Imatge i So Municipal

  

(1) La Biblioteca municipal d'Eivissa fou inaugurada dia 7 de novembre de 1988 i des de 1995 està ubicada a l'antiga fàbrica de Can Ventosa, d'on, des de llavors, li ve del nom.

ELS NOUS LLIBRES DE LA BIBLIOTECA

EL EXTRAORDINARIO INGENIO PARLANTE DEL PROFESOR PALERMO

"El extraordinario ingenio parlante del profesor Palermo" és un dels últims llibres de Jordi Sierra i Fabra. Tracta d'un nen, el Gustav, que descobreix un espectacle de màgia, que fa un ventríloc, el professor Palermo. Aquest mag porta un ninot metàl·lic i el fa parlar sense tocar-lo. Però el nen descobreix que el ninot en realitat és un extraterrestre i convencerà el professor Palermo que el deixi acompanyar-lo i ajudar-lo en el seu espectacle.

Si premeu AQUÍ arribareu a un vídeo on l'autor del llibre, Jordi Sierra i Fabra, conta  com va sorgir la història.

JOCS DE TRONS 

Ja teniu a la biblioteca el còmic de "Joc de Trons". Set antics regnes governats pel rei Robert Baratheon en un joc de poders on tot s’hi val: assassinats, casaments concertats, sexe, suborns i un llarg etcètera que faria les delícies de Maquiavel.

Mentrestant, al nord llunyà, un mur i la guàrdia de la nit protegeixen el regne dels salvatges i de coses encara pitjors.

CURS 2013-2014: OBERT

Comença el curs i la BIBLIOTECA de l'IES Santa Maria d´Eivissa torna a obrir les seves portes. 

Aquest serà l'horari d'enguany:

DE SETEMBRE A JUNY I DE DILLUNS A DIVENDRES, EN DIES LECTIUS

MATINS:
Dilluns,dimarts i dijous: de 10:45 a 13:10 hores.
Dimecres i divendres: de 10:45 a 14:05 hores.

TARDES:
De dilluns a dijous: de 16:00 a 20:50 hores.
Divendres: de 16:00 a 20 h.

SERVEI DE PRÉSTEC EN TOTES LES HORES D’OBERTURA.

I a la fi, festa!

 

Una festa de fi de curs és una tasca complexa que vol la intervenció de moltes persones que treballen juntes i amb recursos diversos per arribar a un resultat, un acte compartit que ens permet de conèixer-nos millor i que afavoreix, tot respectant l'alteritat, la convivència i la integració. És cert que sempre n'hi ha d'escèptics que no hi veuen cap interès i fugen d'estudi, però, ja ho diuen, no hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure. Per sort n'hi ha, però, que ho tenen clar i que treballen de valent, com tots aquells que ho varen fer perquè la nostra festa de fi de curs sortís bé, muntant l'escenari, decorant-lo, traient cadires i col·locant-les, preparant les actuacions i les intervencions, els parlaments, la música, els diplomes de graduació, els premis i mencions de la Biblioteca i de la CNL, el protocol, les viandes del piscolabis,... I no només esmerçaren esforços i temps els professors i personal de serveis, sinó que també ho feren alumnes i pares i mares.

A més de la selecció de fotos, us hem penjat també el vídeo. Posau esment als discursos, sobretot al de Bernat Joan, que és impressionant.

Només un afegit, les paraules d'agraïment a Magda Wauquier, que ha decidit canviar de centre, per haver compartit amb nosaltres l'aventura de la Biblioteca, pel treball realitzat, per la seva disponibilitat, paciència i suport, per l'entusiasme que ens ha encomanat i perquè ha deixat cràters per sempre dins les nostres vides.

I moltes gràcies a tots, bones vacances, moltes lectures i molta alegria!

Què puc llegir aquest estiu?

Una de les darreres activitats que vàrem fer a finals de curs a la Biblioteca va ser amb Milagros Pierna. Li havíem proposat que suggerís lectures per a les vacances d'estiu als alumnes de 4t d'ESO. Però, Mila, que diu que pot arribar a ser la professora més malvada i més políticament incorrecta, no féu, com esperàvem, una llista de lectures, sinó que, resseguint el seu propi itinerari lector, parlà dels plaers de la lectura, explicà per què hem de llegir i donà algunes claus útils per triar els llibres que hem de llegir: un llibre gruixut, un de prim, un per a l'insomni, un de subversiu, un d'electrònic, un de robat???

Milagros és professora i escriptora en lletra grossa, domina l'oralitat i té el do de saber transmetre el que sap i d'encomanar als altres la seua passió per la lectura. Prova d'això és el vídeo que us adjuntem a sota. Mireu-lo i escolteu-lo perquè Mila, amb les seves provocacions i les seves dosis d'humor simpàtic i intel·ligent, ben segur que us sacsejarà fins a encisar-vos, com ens encisà a nosaltres. I sobretot, feu-li cas: a l'estiu, gaudiu i llegiu el que vulgueu, però llegiu. Per què? Doncs, com diu Mila, per créixer, per ser més bones persones i per ser més savis.

Milions de gràcies, Mila! Ha estat un gran plaer.

Terra i somni

   Quan proposàrem aquesta activitat a Iolanda Bonet, ens semblà tot un repte, car anava adreçada a un auditori molt nombrós, els quasi cent alumnes que conformen els grups de 1r d'ESO, els més joves i més inquiets del centre. Però Iolanda, amb la seva mestria i l'encant que té quan parla, utilitzant les paraules adequades i el to just, se'n sortí aconseguint que, durant una hora, els alumnes seguissin amb atenció i interès la seva exposició sobre Marià Villangómez i que, a més, en fossin copartícips.

   Iolanda començà per situar-nos en l'Eivissa de principis del segle XX per recórrer, pas a pas i de forma exhaustiva, el periple vital, l'obra i mestratge del més gran escriptor que han donat fins ara les Pitiüses. D'aquesta activitat que es féu dilluns passat, dia 17 de juny, us n'oferim dos documents:

Un vídeo amb fragments seleccionats de la conferència de Iolanda Bonet:

I una correcció manuscrita de Marià Villangómez:

Moltíssimes gràcies, Iolanda! Ha sét un gran plaer!

Premis Biblioteca 2013

Enguany l'alumne guanyador del Concurs “M'agrada llegir” és Manel Boned, de 2n ESO C. I els finalistes: Neil Cristian Cádiz Rosella, de 2n ESO B; Jean Pierre Quiroz Rivera, de 3r ESO A; i Daniela Casal Muñoz, de 2n ESO D.

En la tasca dels alumnes bibliotecaris han destacat:

En la gestió de la Biblioteca:

Antoni Torres López de 4t ESO B

Nicole Rodríguez Carreras de 2n ESO C

Pel magnífic dibuix del petit príncep:

Melany Sofya Mileto Ramos de 2n ESO D

Angelica Mae Lazo Agudong de 2n ESO D

Per la magnífica exposició de Manga a primera vista:

Raquel Orellana Guasch, de 2n batxillerat B

Marga Escandell Bufí, de 2n batxillerat B

Nathalia Paola Luna Saviñón de 1r ESO A

Pels magnífics decorats de Sant Jordi i altres activitats:

Nathalia Paola Luna Saviñón de 1r ESO A

Emely Valeria Mosquera Chamaidan de 1r ESO A

Maria Moles Aguilera de 1r ESO A

Emily Gutiérrez Cabrera de 1r ESO B

A tots, moltes felicitats i moltes gràcies! Recordau que demà, divendres 21 de juny, a les 19 hores farem la festa de fi de curs i que es lliuraran els premis i mencions. Us hi esperem!

Moltes felicitats, Fàtima!

Ja tenim guanyadora del I Concurs de muntatges audiovisuals sobre Marià Villangómez. Es diu Fàtima Hadri, enguany ha fet tercer d'ESO i és l'autora d'aquest excel·lent treball que ara us presentem aquí. Moltes felicitats, Fàtima, i endavant! 

 

'El cap fa l'home i la cua fa l'ocell'?

  

     Del 3 al 7 de juny hem tengut a la Biblioteca l'exposició "Agropaisatges", organitzada pel Grup d’Acció Local per al Desenvolupament Rural d’Eivissa i Formentera en col·laboració amb l’Arxiu d’imatge i so del Consell Insular d’Eivissa. Es tracta d'una mostra molt interessant formada per set plafons amb textos i fotografies que fan reflexionar sobre el funcionament del model econòmic de les Pitiüses i sobre la necessitat urgent d'anar cap a un altre més sostenible. Penseu que "El paisatge agrícola a Eivissa i Formentera disminueix en superfície cada any" i que només entre tots podem posar fre a aquesta tendència nefasta. Per a aquells que no heu pogut veure l'exposició, ara ho podeu fer aquí:

Exposició Agropaisatges

Publish at Calameo or read more publications.

Agropaisatges és una crida al canvi d'actituds en matèria de consum, que dóna bones raons per fer servir aliments locals. A partir del contingut de l'exposició, us feim un petit recordatori, en forma de decàleg, de per què no hi ha res com els productes fets a casa:

1. Perquè beneficiem la nostra salut: els productes fets de casa són més sans i de més qualitat, car són aliments lliures de residus, no transgènics, han madurat naturalment, són frescs i tenen més propietats nutritives i organolèptiques.
2. Perquè tenim un millor coneixement del que consumim, tant pel que fa al seu origen com a la qualitat i seguretat.
3. Perquè defensem el medi ambient, car fomentem una producció agrària sostenible que respecta el medi i els cicles naturals, que afavoreix un equilibri estable, que manté i augmenta la biodiversitat i que potencia un ús responsable de l'energia i dels recursos naturals.
4. Perquè no volem que s'abandonin els pocs terrenys agrícoles que ens queden i no volem una illa de ciment més malmesa per l'especulació urbanística.
5. Perquè ajudam al manteniment de petites explotacions agràries i ramaderes, alhora que evitam l'abandonament de zones forestals.
6. Perquè afavorim la conservació d'espècies agroalimentàries autòctones, en perill de desaparició.
7. Perquè volem donar continuïtat a l’activitat agrícola, evitar la pèrdua dels vincles amb la terra i amb la gent d'aquí, saber què mengem i viure d’acord amb l’estil de vida que ens és propi.
8. Perquè volem preservar el patrimoni natural i cultural: el paisatge, l'arquitectura, les tradicions, la llengua,..
9. Perquè ajudam a reforçar l'economia local i, reduint la despesa energètica que produeix el transport de productes, contribuïm a mitigar el canvi climàtic. 
10. Perquè som crítics, solidaris i volem viure bé i en harmonia amb el món.

MARIÀ VILLANGÓMEZ A ESCENA

  El proppassat divendres, 31 de maig, la nostra biblioteca es convertí per una hora en un microteatre per on anaren desfilant alguns dels personatges de les peces teatrals més representatives de Marià Villangómez. I ho varen fer per la porta gran, sota la direcció de Bernat Joan, qui, a més de dedicar-se a la docència, és escriptor i, com Villangómez, té una relació molt intensa amb el teatre.  

  Bernat Joan recordà qui era Marià Villangómez, la seva vessant més coneguda, la poètica, i la menys reconeguda -però no menys important ni menys lírica-, la teatral. I, com aquell qui res, mentre desgranava l'essencial de cada obra i parlava de sonets, sinalefes i altres recursos estilístics, es guanyà la complicitat de l'auditori, majoritàriament alumnes de tercer d'ESO, que participaren activament en el seu joc teatral. Si trobeu que exagerem, mireu les imatges de sota i escolteu.

   

Moltes gràcies, Bernat Joan.

  Per a aquells que vulguin aprofundir en el teatre de Marià Villangómez, us suggerim aquests dos enllaços:
* Converses sobre Marià Villangòmez del 20/05/2013

* Aproximació a l'obra dramàtica de Marià Villangómez

  

  La visita de Bernat Joan s'ha pogut fer gràcies a la Xarxa de Biblioteques Públiques del Consell, així com també l'exposició de plafons sobre la vida i obra de Marià Villangómez que ens ha acompanyat al llarg de tota la setmana.

  A la Biblioteca podeu veure, a més, l'Auca de Marià Villangómez que, amb motiu del centenari del naixement del poeta, ha editat l'IEE. Bernat Joan és l'autor dels rodolins que ha il·lustrat Víctor Escandell. Per als interessats que no la pugueu tenir a mà, us la posem a l'abast.

Però, què és una auca? Una auca es pot definir com un conjunt de petites estampes o vinyetes, acompanyades cadascuna d’una llegenda, les quals es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, d'un fet, d'una efemèride. Les auques, que compten amb una llarga tradició que remunta al s.XVII, tenen uns trets formals que les defineixen:

• Les estampes o vinyetes van disposades en un sol full de paper.
• El nombre d'estampes sol ser un nombre múltiple de 4, normalment 24 ò 48.
• El text que acompanya cadascuna de les il·lustracions és escrit en vers, generalment rodolins heptasil·làbics.
• Cada estampa ha de ser coherent amb el text que il·lustra.

Proveu de fer-ne una i veureu que no és com bufar i fer ampolles. Proveu, proveu,... 

En aquesta adreça trobareu tota aquesta informació i molt més:
RODOLINS.CAT

I, si cliqueu sobre la imatge de sota, veureu l'auca de la biblioteca:

PORPRA I BLANC

  Aquests dies els alumnes de 2n d'ESO han participat en les xerrades informatives sobre l'excursió que faran, en dos grups, al Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa els propers dies 31 de maig i 7 de juny. Se'ls ha explicat l'interès i objectius de la sortida, l'itinerari, usos i activitats permesos, equipament que cal portar, etc. 

  La sortida al Parc Natural de Ses Salines és una de moltes altres que realitza el departament de Ciències Naturals a fi que els alumnes aprenguin a estimar la natura i a preservar-la. Forma part de les diverses propostes que ofereix als centres educatius la Xarxa d'Espais Naturals Protegits de les Illes Balears i que, sota el títol "Porpra i Blanc”, pretén que els alumnes coneguin el Parc des d’una perspectiva històrica a través de la producció de porpra i l’explotació salinera, que entenguin la importància que tenien les salines en l’antiguitat, que coneguin el seu sistema de defensa, que valorin la importància de la conservació dels recursos i, evidentment, que identifiquin els diversos hàbitats i ecosistemes i que aprenguin a interrelacionar-s'hi amb seny, respecte i compromís. 

  Si voleu saber-ne més del Parc Natural de Ses Salines i dels Espais Naturals de les Illes Balears, us recomanem que visiteu aquestes adreces: 

* EL PARC NATURAL DE SES SALINES D'EIVISSA I FORMENTERA. CAIB

* PARC NATURAL DE SES SALINES D'EIVISSA I FORMENTERA Espais de natura Balear
* SES SALINES GEN-GOB Eivissa
* SES SALINES Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera

  I aquí teniu un PETIT TAST de les nombroses meravelles que amaga el Parc: 

HEM TOCAT EL CEL!

Qui ho diria? Enguany s'han acomplert 100 anys (un segle!) de les normes ortogràfiques de la nostra llengua i nosaltres ho hem pogut commemorar a cor què vols, perquè dia 29 d'abril vàrem tenir el privilegi de comptar amb una figura d'excepció, Isidor Marí, president des de l'any 2010 de la Secció Filològica de l'IEC. En la seva exposició, adreçada especialment als alumnes de batxillerat, però també a tots els interessats, Isidor Marí parlà de la tasca que, en defensa de la llengua i de la cultura, iniciaren a principis del segle XX visionaris savis com Prat de la Riba (llavors president de la Diputació de Barcelona i després de la Mancomunitat), que fundà les institucions adients, l'IEC i la Secció d'Estudis Filològics; i com mossèn Alcover, Pompeu Fabra, Joan Maragall, Àngel Guimerà, Josep Carner, Lluís Segalà i Frederic Clascar, els primers membres de la Secció, que crearen els instruments necessaris (una gramàtica, diccionaris,..) per normativitzar-la i així normalitzar-la, fer-ne una llengua d'ús moderna i de cultura. L'ingent esforç compartit d'aquestes grans personalitats, que comptà des dels primers moments amb l'aportació d'intel·lectuals eivissencs com Vicent Serra i Orvay i Isidor Macabich, i després, des dels anys 70, amb la de l'il·lustre Marià Villangómez, a més d'altres, féu possible que avui dia tinguem una acadèmia de la llengua, la Secció Filològica, que, integrada per estudiosos d'arreu del domini lingüístic català, segueix esmerçant esforços perquè la llengua catalana, amb una normativa comuna i alhora respectuosa amb les varietats, sigui coneguda i reconeguda i, sobretot, perquè sigui útil.

Moltes gràcies, Sr. Isidor Marí, va ser un gran plaer.

D'aquesta conferència, us en deixam alguns fragments que podeu visionar en el vídeo de sota. Les imatges no són gaire bones, però, el que importa són les paraules i, en aquest cas, són clares, assenyades i rotundes. Escolteu-les!

Us adjuntam igualment el document 'La Secció Filològica de l'ICE als cent anys de les normes ortogràfiques” d'Isidor Marí que ben segur que us farà un bon profit.

Secció Filològica de l’IEC