Hem acabat el trimestre com havia de ser, fent un
arbre de Nadal farcit d'esperances -que decoraren els alumnes de 1r
d'ESO- i en companyia de Marià Villangómez.
Iolanda Bonet va ser qui ens recordà una vegada
més qui era Marià Villangómez, per perpetuar així la seva obra i els
magnífics versos que ens va llegar. Poguérem escoltar, entre altres
poemes, el de Terra Natal, que, ara que som a tocar de Nadal i que és temps de desitjos, expressen els nostres i de la forma més bella.
Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d'un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel favorable i diferent.
Mirau com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l'aire i l'ocell.
El blanc record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
de molt antic als llavis de la gent.
El meu amor, la ferma companyia,
vull somiar-hi,entre la mar i el vent.
Moltíssimes gràcies a tots, molta felicitat i bones lectures!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada