dimarts, 30 d’octubre del 2012

EXPOSICIÓ DE MANGA



Són joves però ja tenen molt clar que el que els agrada és dibuixar manga. En pinten a tothora, fins i tot d’amagat, en hores de classe, i a través del que creen s’expressen. Alguns fan de moment petites piruetes, però d’altres ja en tenen un gran domini de la tècnica.

Aquests joves artistes van acceptar de seguida la nostra proposta i en pocs dies han anat muntant una magnífica exposició de les seves creacions. Ens han explicat, a més, per escrit per què dibuixen i ens han demostrat que, de manga, en sabem una estona llarga.

Us deixem aquí les seves impressions i una part de la mostra de dibuixos manga que tenim exposada al passadís de la Biblioteca. Si la voleu veure, veniu! I, per si voleu improvisar un manga, tenim un espai perquè cadascú faci la seva petita aportació. Gràcies Raquel, Marga, Cris, Nathalia, Clàudia, Robert, Tania, Lluis, Belyz, Toni, George,...
 
Per què dibuixo?” És una pregunta que mai no me l’he feta. Però si l’hagués de contestar, respondria que és una necessitat per a mi, que sense ella no puc viure. No és que me’n recordi molt bé del meu passat, però puc assegurar que vaig començar dibuixant ‘picachus’ i ulls, ja que m’agraden molt. A sisè de primària, per fi em va sortir el meu primer dibuix de cos sencer d’una al·lota. Quan vaig començar l’ESO, vaig començar a dibuixar els personatges de la meva sèrie preferida One Piece. Poc a poc, vaig començar a fer intents de manga, la majoria –està bé, tots, romàntics. Però ja a tercer vaig començar a estructurar un futur manga de caràcter aventurer que avui dia estic enllestint i esper tenir-lo llest per a principis de novembre. Us en deixaré un exemplar perquè pugueu llegir-lo. Rakyû.
 
Autorretrat
 

Dibuixo per recordar aquelles vivències d’un temps passat que he oblidat. Represento allò que en un moment he vist tant a la realitat com en el subconscient. Tot allò que m’envolta és la meva font d’inspiració, tant els bons moments com les males experiències. La meva vida personal hi intervé i dóna vida a un paper blanc i sense color creant formes abstractes que es converteixen en figures. “Anònima”.

 
Autorretrat

 
 
 


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada