Són
joves però ja tenen molt clar que el que els agrada és dibuixar
manga. En pinten a tothora, fins i tot d’amagat, en hores de
classe, i a través del que creen s’expressen. Alguns fan de moment
petites piruetes, però d’altres ja en tenen un gran domini de la
tècnica.
Aquests
joves artistes van acceptar de seguida la nostra proposta i en pocs
dies han anat muntant una magnífica exposició de les seves
creacions. Ens han explicat, a més, per escrit per què dibuixen i
ens han demostrat que, de manga, en sabem una estona llarga.
Us
deixem aquí les seves impressions i una part de la mostra de
dibuixos manga que tenim exposada al passadís de la Biblioteca. Si
la voleu veure, veniu! I, per si voleu improvisar un manga, tenim un
espai perquè cadascú faci la seva petita aportació. Gràcies
Raquel, Marga, Cris, Nathalia, Clàudia, Robert, Tania, Lluis, Belyz,
Toni, George,...
“Per què dibuixo?” És una
pregunta que mai no me l’he feta. Però si l’hagués de
contestar, respondria que és una necessitat per a mi, que sense ella
no puc viure. No és que me’n recordi molt bé del meu passat, però
puc assegurar que vaig començar dibuixant ‘picachus’ i ulls, ja
que m’agraden molt. A sisè de primària, per fi em va sortir el
meu primer dibuix de cos sencer d’una al·lota.
Quan vaig començar l’ESO, vaig començar a dibuixar els
personatges de la meva sèrie preferida One Piece. Poc a poc, vaig
començar a fer intents de manga, la majoria –està bé, tots,
romàntics. Però ja a tercer vaig començar a estructurar un futur
manga de caràcter aventurer que avui dia estic enllestint i esper
tenir-lo llest per a principis de novembre. Us en deixaré un
exemplar perquè pugueu llegir-lo.
Rakyû.
Autorretrat
Dibuixo per recordar aquelles
vivències d’un temps passat que he oblidat. Represento allò que
en un moment he vist tant a la realitat com en el subconscient. Tot
allò que m’envolta és la meva font d’inspiració, tant els bons
moments com les males experiències. La meva vida personal hi intervé
i dóna vida a un paper blanc i sense color creant formes abstractes
que es converteixen en figures. “Anònima”.
Autorretrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada