Era
una cita pendent, però per fi vàrem tenir entre nosaltres Helena
Alvarado, catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, autora
polígrafa i artista polifacètica (assagista, poetessa, traductora,
fotògrafa,....), a qui havíem convidat per parlar de poesia als
alumnes de 1r de batxillerat.
Plantejada
la difícil qüestió Què
és poesia?,
Helena Alvarado o Nora Albert -pseudònim amb què signa quan escriu
poesia-, va anar desgranant trets significatius que fan que un text
sigui poètic i no la llista de la compra o de les coses quotidianes
que hem de fer i, com ho fan els bons mestres, ens donà algunes
claus útils per a entendre millor els textos poètics. Fou una
xerrada densa en què parlà dels colors i de la música de la
poesia, les paraules, la mètrica i la versificació, de jocs
lingüístics i recursos poètics, de nivells de lectura, que
exemplificà amb poemes propis i d’altri per mostrar que la poesia
és un joc d’intel·ligència, a més d’un espai de llibertat.
Aquí
us deixem un cal·ligrama seu:
De
la
A
a
la Zeta
Entre
llums i ombres
Poder
somniar l’insomni
Gravar
els secrets de l’aire
Ser
al cor de l’escorça del mot
Viure
la vetlla que vessa verema
Assaborir
la sal, la saliva, la ciència,
Percebre
la glòria en un gra de rosada
Saber
que les flors marcides foren vives
Esquinçar
fronteres, viure inefables pàtries
Habitar
en espiral les incerteses de l’invisible
Sofrir
goig, lluitar llum, tatuar nits, morir ombres
Menysprear
vils guerrers, metralles, ferralles, deixalles
I,
entre mar i buguenvíl·lia, a redós del naufragi de ponent:
delir-te,
somiar-te, cercar-te, perpetuar-te
dins
la penombra dels nostres dies.
La
referència d’algunes de les seves obres publicades:
Helena
Alvarado, «Solitud»
de Víctor Català
.
Barcelona: Empúries, 1997.
Nora
Albert, Tentacles
de cel
(Premi Baladre). IEE 2007.
Nora
Albert, Mots
i brases
(III Premi Lambda de Poesia 2003). Ed. Brosquil, 2004
Nora
Albert i Vicent Ferrer
Guasch,
Calç
i memòria.
Ed. MOLL, 2009
I,
per si en voleu saber més, us recomanem el visionat d’aquests
vídeos:
Una
vegada més, gràcies a Iolanda Bonet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada