CORRELLENGUA 2012

Correllengua 2012: un visca per Madiop i per Toni Manonelles i un clam per la llengua, la cultura i la dignitat.

Dilluns, 19 de novembre, s’iniciaren els actes del Correllengua 2012 amb jocs de scrabble que es perllongaren al llarg de la setmana. Tinguérem, a més, dues visites molt especials: la de Madiop Diagne que ens parlà de prejudicis i perjudicis per defensar que la integració és possible des de valors universals com llibertat, respecte, no violència; i la de Toni Manonelles que ens apropà una mica més al nostre entranyable Lluc Daifa. I divendres clausuràrem el Correllengua amb una performance, el pas de la flama i la lectura del manifest, amb un gran desig: Més Madiops i més Llucs Daifa, per favor!!

 

BENVINGUTS AL MÓN DEL MANGA

De la mà de dues alumnes de l'institut, i amb la col.laboració d´altres alumnes del nostre institut, inauguram un nou dossier temàtic sobre el Manga. Aquestes alumnes són unes grans artistes i enteses del tema. Al nou bloc, trobarem informació sobre aquest món, consells de cóm dibuixar i podrem veure les seves obres. Us convidam a visitar-lo: Passeu i gaudiu d´ell!

CONTE PER AL DIA DELS DIFUNTS: RIP RIP HURRA!

Dia 1 de novembre és el dia assenyalat per recordar els nostres difunts. Per això, Bernat Joan ens ha explicat un conte de por, de difunts que habiten al nostre centre i que en dies com aquests retornen perquè no els deixem en l’oblit ni oblidem que també ens hem de morir i que és hora que comencem a morir amb seny, entusiasme, esparpillament, com va decidir de fer Pere Quart:

ARA que hi penso...
Tinc tantes coses entre mans.
Feines urgents.
No em recordava que també
he de morir.

Sóc tan distret!
M´havia descuidat
d´aquest projecte
o m´hi aplicava
sense gens de zel.

A partir de demà
repararé l´oblit.

Volenterós,
començaré a morir
amb seny, entusiasme,
esparpillament.

Dos magnífics regals de Bernat Joan: un conte i un dibuix. Moltes gràcies, Bernat!!

També hem menjat bunyols i panellets, però abans, de fet alguns dies abans, en els temps morts -mai més ben dit- alumnes i profes hem ambientat la Biblioteca i els seus voltants amb bruixes, ratapinyades, gats negres i corbs, làpides amb poemes de mort i amb els epitafis que més ens han agradat. A Internet n’hem trobat un munt, alguns de molt coneguts, la majoria molt aguts:

"Mortal espectador,

Sóc el que tu seràs:

he estat el que tu ets."

Perdoneu que no m'aixequi. (Groucho)

No espero res. No temo res. Sóc lliure.(N. Kazantzákis)

 “No està demostrat que jo m'hagi de morir algun dia." (E. Punset)

Dieu-li al Punset que s'equivocava.

Ostres! Era veritat!

Bon profit als cucs.

RIP RIP HURRA!