Dia
21 de març se celebrava arreu el Dia de la Poesia. Per aquest motiu
els alumnes de 2n d’ESO coordinats pels professors de Literatura
Catalana i Música, Magda Wauquier i Francesc Escrivà, s’han
dedicat durant unes quantes sessions a seleccionar poemes i música
d’acompanyament per, avui, recitar-los amb música de rerefons
davant un auditori de professors i alumnes. El decorat, els treballs
de poemes recreats plàsticament pels alumnes de 4t d’ESO. El
resultat, una activitat interdisciplinar molt interessant i un súper
recital. Si és que, quan els alumnes volen, són magnífics. Mil
gràcies a tots!
De
tota aquesta tasca, us en deixam un petit tast. Esperam que us
agradi.
Mediterrània
és la meva terra,
Mediterrània és la meva sang.
No hi ha res que la sang més em torna follia,
que la tendra olor a mar.
I a l'estiu, a la vora del mar
unes havaneres
amb un bon cremat.
Mediterrània és la meva sang.
No hi ha res que la sang més em torna follia,
que la tendra olor a mar.
I a l'estiu, a la vora del mar
unes havaneres
amb un bon cremat.
No
hi ha res com ser a casa,
no hi ha res com ser del mar.
Mediterrània em declaro,
perquè Mediterrània és la meva llar.
(Raisa)
no hi ha res com ser del mar.
Mediterrània em declaro,
perquè Mediterrània és la meva llar.
(Raisa)
TOT
AÇÒ QUE JA NO POT SER
(Fragment)
Et
besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
Vicent Andrés Estellés (1924-1933)
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
Vicent Andrés Estellés (1924-1933)
EL
MEU PAÍS (Fragment)
Tots els anys que he hagut de viure
allunyat del meu país
han estat una nit fosca,
un camí ple de neguit.
Penso en tot allò que enrera
vaig deixar quan vaig partir
i amb els ulls de l’esperança
torno encara al meu país.
Miquel Martí i Pol (1929-2003)
Tots els anys que he hagut de viure
allunyat del meu país
han estat una nit fosca,
un camí ple de neguit.
Penso en tot allò que enrera
vaig deixar quan vaig partir
i amb els ulls de l’esperança
torno encara al meu país.
Miquel Martí i Pol (1929-2003)
TERRA NATAL
Arrelar,
com un arbre, dins la terra:
no
ser núvol endut d'un poc de vent.
Sobre
els camps coneguts de cada dia,
veure
un cel favorable i diferent.
Mirau
com cau, quotidià, el crepuscle,
cada
cop renovant-me el sentiment.
Damunt
la terra nostra i estimada,
del
cor neixen el pi, l'aire i l'ocell.
El
blanc record de la infantesa hi sura,
i
ha de fer bo, aques sol, als ossos vells.
Vull
escoltar-hi aquest parlar que arriba
de
molt antic als llavis de la gent.
El
meu amor, la ferma companyia,
vull
somiar-hi, entre la mar i el vent.
(Marià Villangòmez)
