dilluns, 6 de maig del 2013
dimarts, 30 d’abril del 2013
SANT JORDI ARRIBAT, CAVALLERS, PRINCESES I DRACS
Enguany
la
diada de Sant Jordi ha estat molt especial, no pels recursos, però
sí per l'entusiasme amb què tothom s'hi ha abocat, en especial els
protagonistes, els alumnes que han esmerçat talent i esforços per
ambientar els escenaris i amenitzar el centre. El resultat: metres i
metres de parets entapissades de poemes i dibuixos, cartells de
princeses i cavallers, que han fet els alumnes en els temps
d'esbarjo, i una auca de Sant Jordi i un drac bellíssim amb les
potades fetes per l'aula UEECO; i un recital polifònic farcit de
belles aportacions i ple d'emocions. I en agraïment, una pinyata,
xocolates i caramels.
També
hem tengut teatre i múltiples activitats: una xocolatada amb coca de
quarto per reprendre forces, una gimcana i tallers diversos que
incloïen matemàtiques, ecologia, disfresses, música i cançons,...
Tot junt, un magnífic exemple de tasca competencial.
En
fi, un VISCA ben sonor per Sant Jordi, per la lectura i per tot el
centre, sense excepció, i algunes imatges i poemes per mantenir viu
el record.
El
dia no podia ser més rodó. També un ex-alumne del centre, Neil, hi
ha volgut participar amb un dels seus magnífics dibuixos que ens ha
enviat des de Barcelona i que hem posat en la capçalera d'aquesta
crònica. Moltíssimes gràcies Neil!
dimarts, 9 d’abril del 2013
UNS SEGONS POÈTICS
Dia
21 de març se celebrava arreu el Dia de la Poesia. Per aquest motiu
els alumnes de 2n d’ESO coordinats pels professors de Literatura
Catalana i Música, Magda Wauquier i Francesc Escrivà, s’han
dedicat durant unes quantes sessions a seleccionar poemes i música
d’acompanyament per, avui, recitar-los amb música de rerefons
davant un auditori de professors i alumnes. El decorat, els treballs
de poemes recreats plàsticament pels alumnes de 4t d’ESO. El
resultat, una activitat interdisciplinar molt interessant i un súper
recital. Si és que, quan els alumnes volen, són magnífics. Mil
gràcies a tots!
De
tota aquesta tasca, us en deixam un petit tast. Esperam que us
agradi.
Mediterrània
és la meva terra,
Mediterrània és la meva sang.
No hi ha res que la sang més em torna follia,
que la tendra olor a mar.
I a l'estiu, a la vora del mar
unes havaneres
amb un bon cremat.
Mediterrània és la meva sang.
No hi ha res que la sang més em torna follia,
que la tendra olor a mar.
I a l'estiu, a la vora del mar
unes havaneres
amb un bon cremat.
No
hi ha res com ser a casa,
no hi ha res com ser del mar.
Mediterrània em declaro,
perquè Mediterrània és la meva llar.
(Raisa)
no hi ha res com ser del mar.
Mediterrània em declaro,
perquè Mediterrània és la meva llar.
(Raisa)
TOT
AÇÒ QUE JA NO POT SER
(Fragment)
Et
besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
Vicent Andrés Estellés (1924-1933)
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
Vicent Andrés Estellés (1924-1933)
EL
MEU PAÍS (Fragment)
Tots els anys que he hagut de viure
allunyat del meu país
han estat una nit fosca,
un camí ple de neguit.
Penso en tot allò que enrera
vaig deixar quan vaig partir
i amb els ulls de l’esperança
torno encara al meu país.
Miquel Martí i Pol (1929-2003)
Tots els anys que he hagut de viure
allunyat del meu país
han estat una nit fosca,
un camí ple de neguit.
Penso en tot allò que enrera
vaig deixar quan vaig partir
i amb els ulls de l’esperança
torno encara al meu país.
Miquel Martí i Pol (1929-2003)
TERRA NATAL
Arrelar,
com un arbre, dins la terra:
no
ser núvol endut d'un poc de vent.
Sobre
els camps coneguts de cada dia,
veure
un cel favorable i diferent.
Mirau
com cau, quotidià, el crepuscle,
cada
cop renovant-me el sentiment.
Damunt
la terra nostra i estimada,
del
cor neixen el pi, l'aire i l'ocell.
El
blanc record de la infantesa hi sura,
i
ha de fer bo, aques sol, als ossos vells.
Vull
escoltar-hi aquest parlar que arriba
de
molt antic als llavis de la gent.
El
meu amor, la ferma companyia,
vull
somiar-hi, entre la mar i el vent.
(Marià Villangòmez)
dimarts, 12 de març del 2013
LA POÈTICA DEL VIATGE: ESCRIPTORES NÒMADES
Dia 8 de març Helena Alvarado va fer un suculent i esplèndid recorregut per
la història rememorant per als alumnes de 4t d’ESO la vida i obra de dones de
talent i d’empenta que, contra tot pronòstic i lluny d’estereotips, varen aconseguir viure lliurement i plena,
dones viatgeres i escriptores que han trencat motlles, antipenèlopes com
Egèria, Mary Wortley Montagu, George Sand, Mary Stuart Boyd, Karen Blixen, Annemarie Schwarzenbach, Isabelle
Eberhardt, Alejandra
David-Néel,… La iniciativa fou de Iolanda Bonet i Bernat Joan en féu la
presentació. Els alumnes de 2n ESO i la professora Magda Wauquier, per la seva
banda, feren els rètols que recordaven la commemoració de l’efemèride. Moltes
gràcies a tots!
VILLANGÓMEZ, FOTÒGRAF
Amb motiu del "Any Villangómez" i fins al pròxim 2 d'abril es pot gaudir de l'exposició Villangómez, fotògraf:
l'Eivissa del seu temps en imatges i poemes, a l'Espai cultural es Polvorí.
En ella, podreu veure 45 fotografies d'Eivissa i Formentera, realitzades per l'escriptor eivissenc, que van acompanyades per 15 poemes relacionats amb les imatges.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








