POR-UCS

   I si, després d'escoltar i veure els vídeos, encara no heu aconseguit conjurar els mals esperits, us aconsellem que ho proveu amb aquestes fórmules que ens vénen d'antic i que encara funcionen: "Tempus fugit"; "Memento mori", "Vulnerant omnes, ultima necat"; "Eram quod es, eris quod sum"; "Aequat omnes cinis"; "Tempus edax rerum"; "Requiescat In Pace"; Πάντα ῥεῖ,....; i que, sobretot, no sigueu rucs i recordeu: “Carpe diem", "hic et nunc",.., perquè "Alea iacta est", com han fet els alumnes de Cultura Clàssica al llarg de la setmana mentre muntaven l'exposició "POR-UCS".

Relats de por amb Bernat Joan

   Tot i que és avui és el Dia dels Difunts, dels Morts o de les Ànimes, nosaltres ho celebràrem ahir. Quan fèiem la programació de les activitats d'animació a la lectura d'aquests curs, sabíem que no podien faltar els relats de por de Bernat Joan. Així que n'hi demanàrem una sessió per als alumnes de 1r d'ESO i ell acceptà. 

  I avui, dia de les ànimes, i ara que ja fa fosca negra, us proposem d'escoltar-les: són quatre històries de misteri de tema lligat que convé que resseguiu en ordre, que, a més de por, us faran molta gràcia, pels tocs d'humor simpàtic que Bernat Joan els dóna i perquè aconsegueix que els boixos s'hi impliquin i s'hi recreïn. Un mestre, vaja!

Moltíssimes gràcies, Bernat! 

Malsons del dia de Difunts (II)

  

   El darrer malson que ens explicà Bernat Joan i Marí és una adaptació d'un relat d'Edgar Allan Poe titulat “La veritat sobre el cas del Senyor Valdemar”. Si sou amants del gènere, us agraden les històries ben explicades o voleu més dosis de catatonia, endavant! Segur que, després d'escoltar-lo, experimentareu una catarsi que us farà aplaudir entusiasmats, com ho feren els alumnes de primer d'ESO.

* No podem acabar aquesta entrada sense demanar-vos disculpes perquè no us podem oferir el primer relat de la sèrie que ens explicà Bernat Joan: no sabem per quin misteri no hem aconseguit visionar la gravació. Potser era massa impactant, com ho fou per als alumnes que, dos dies després, encara en feien comentaris.

* Recordau que, si voleu llegir aquest relat d'E. A. Poe o d'altres històries igualment terrorífiques d'aquest o d'altres autors, a la Biblioteca en tenim en exposició una bona col·lecció.

* I, si us interessen els temes sobre Mesmer, la mesmeromania,... us recomanem aquest article: Mesmer o la curació per l'esperit, segons Zweig   

Malsons del dia de Difunts (I)

  Dia 4 de novembre Bernat Joan i Marí ens obsequià amb tres malsons d'insomni, tres històries amb final ben esgarrifós. Si sou porucs, deixau-les córrer; si no ho sou i us atreuen mons de tenebres, solitaris i feréstecs, situacions de violència, de pànic, de terror pur i els assassinats més atroços, sou al lloc adequat perquè us quedareu ben a pler, trasbalsats i completament catatònics. I més encara si indagau si aquestes històries tenen un rerefons real, alguna connexió amb fets verídics. No vulgueu saber si a Sa Cala de Sant Vicent s'ha comès mai un assassinat o si hi ha hagut mai un psicòpata conegut amb el malnom de “carnisser de Rostov”,... 

CONTE PER AL DIA DELS DIFUNTS: RIP RIP HURRA!

Dia 1 de novembre és el dia assenyalat per recordar els nostres difunts. Per això, Bernat Joan ens ha explicat un conte de por, de difunts que habiten al nostre centre i que en dies com aquests retornen perquè no els deixem en l’oblit ni oblidem que també ens hem de morir i que és hora que comencem a morir amb seny, entusiasme, esparpillament, com va decidir de fer Pere Quart:

ARA que hi penso...
Tinc tantes coses entre mans.
Feines urgents.
No em recordava que també
he de morir.

Sóc tan distret!
M´havia descuidat
d´aquest projecte
o m´hi aplicava
sense gens de zel.

A partir de demà
repararé l´oblit.

Volenterós,
començaré a morir
amb seny, entusiasme,
esparpillament.

Dos magnífics regals de Bernat Joan: un conte i un dibuix. Moltes gràcies, Bernat!!

També hem menjat bunyols i panellets, però abans, de fet alguns dies abans, en els temps morts -mai més ben dit- alumnes i profes hem ambientat la Biblioteca i els seus voltants amb bruixes, ratapinyades, gats negres i corbs, làpides amb poemes de mort i amb els epitafis que més ens han agradat. A Internet n’hem trobat un munt, alguns de molt coneguts, la majoria molt aguts:

"Mortal espectador,

Sóc el que tu seràs:

he estat el que tu ets."

Perdoneu que no m'aixequi. (Groucho)

No espero res. No temo res. Sóc lliure.(N. Kazantzákis)

 “No està demostrat que jo m'hagi de morir algun dia." (E. Punset)

Dieu-li al Punset que s'equivocava.

Ostres! Era veritat!

Bon profit als cucs.

RIP RIP HURRA!