Els fars, guies de la mar i més.

 

Far de Sa Conillera. Foto de Miguel Czernikowski.

Us imagineu vivint en un far? Són comptades les persones que ho poden explicar i una d'elles és Antoni Rosselló Montelongo, qui, a més d'haver estat professor a l'IES Isidor Macabich i de ser autor de dues guies de rutes en bicicleta, una per Eivissa i l'altra per Formentera, és fill del darrer faroler -faroner o torrer- que va tenir l'illa de Sa Conillera. Per aquesta raó, perquè ens parlés de la seva singular experiència i de tot quant sap dels fars, el vàrem convidar dia 17 de juny. I ell, molt amablement, es deixà entrevistar pels alumnes de 2n d'ESO i, en resposta a les preguntes que li formularen els boixos i boixes, explicà com funcionen ara els fars pitiüsos i com funcionaven en època del seu pare i parlà de cadències, de querosè, de quinqués i petromax, de balises,.... i de les entranyables i singulars històries viscudes, que recollírem en aquest vídeo:

  El preciós far de l'illa de Sa Conillera és de 1857 i deixà d'estar habitat en 1971. Des de llavors el sistema d'incandescència per querosè fou substituït per un altre automatitzat d'acetilè i cèl·lules solars. Sa Conillera forma part de la reserva natural des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent. Si voleu saber d'on li ve el nom, els endemismes que té o, entre altres, per quin malentès es considera Sa Conillera bressol del general cartaginès Anníbal, us suggerim aquests documents:

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera

Les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent

Etimologia de Botafoc

Polèmica entorn de Sa Conillera. Notícia de televisió de Catalunya.

Polèmica entorn de Sa Conillera. SEO/BirdLife

Educació i medi ambient

Aquesta setmana, coincidint amb el Dia Internacional del Medi Ambient, s'han realitzat a la biblioteca les xerrades informatives prèvies a les sortides que faran els propers dies els alumnes de 1r d'ESO a l'Aquàrium Cap Blanc, organitzades pel departament de Ciències Naturals. Aquest aquari es troba a Sant Antoni, dins una cova natural on es poden veure de prop algunes espècies marines de les que habiten les nostres aigües. Els objectius d'aquestes activitats són conèixer l'entorn on vivim i sobretot fomentar canvis en actituds, posar fre a actuacions fàustiques que comporten greus perjudicis a la natura i indefectiblement a l'ésser humà.   

A més, hi ha un tercer motiu que justifica aquesta entrada: acabam de rebre un llibre preciós, Cala d'Hort i el seu entorn terrestre i marí, una acurada edició feta per especialistes, amb fotos bellíssimes i dedicat, per mèrits més que justificats, a Cristòfol Guerau d'Arellano, biòleg i referent en la defensa dels espais naturals de les Pitiüses i antic professor del nostre centre. L'obra és una crida a la valoració dels béns naturals que encara tenim, una crida a la reflexió, més necessària que mai, ara que sembla que les perforacions petrolíferes que es volen fer prop de les costes pitiüses tiraran endavant, ara que comença l'estiu i que les nostres costes i platges s'ompliran de plàstics,...

Si voleu ampliar aquestes informacions, us suggerim aquestes adreces:

Aquari Cap Blanc

GEN-GOB Eivissa

I recordau: a la biblioteca teniu a disposició el llibre Cala d'Hort i el seu entorn terrestre i marí.

Les nostres postals de Nadal

  Hem acabat el trimestre com havia de ser, fent un arbre de Nadal farcit d'esperances -que decoraren els alumnes de 1r d'ESO- i en companyia de Marià Villangómez.

  Iolanda Bonet va ser qui ens recordà una vegada més qui era Marià Villangómez, per perpetuar així la seva obra i els magnífics versos que ens va llegar. Poguérem escoltar, entre altres poemes, el de Terra Natal, que, ara que som a tocar de Nadal i que és temps de desitjos, expressen els nostres i de la forma més bella.  

Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d'un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel favorable i diferent.
Mirau com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l'aire i l'ocell.
El blanc record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
de molt antic als llavis de la gent.
El meu amor, la ferma companyia,
vull somiar-hi,entre la mar i el vent.

Moltíssimes gràcies a tots, molta felicitat i bones lectures!  

Sortida al Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera

Què és un ecosistema? Quants ecosistemes podem trobar al Parc Natural de Ses Salines? Per què els flamencs són roses? ... Aquestes són algunes de les moltes qüestions que, per grups, tractaren els alumnes de 1r d'ESO al llarg de les sessions prèvies a les sortides que fan cada any al Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa; i Lina Torres i Marta Tur, educadores del Parc, foren les encarregades de dilucidar-les. L'activitat es realitzà el proppassat dilluns 25 de novembre i en aquest vídeo us deixam una petita mostra de la gran tasca d'aquestes biòlogues, de l'interès de les xerrades i de la gran riquesa natural i històrica del Parc.

Dakar - Eivissa: distància zero.

   Hem encetat el Correllengua d'enguany amb dos convidats molt estimats, Madiop Diagne i Toni Manonelles. Són dos i són un, perquè comparteixen esforços i el compromís de defensar unes mateixes idees, que un altre món basat en el seny, en el respecte i en la justícia social encara és possible i que encara ens queda molt per fer i per canviar. 
 En Toni en aquesta ocasió no ens parlà d'en Lluc Daifa, sinó d'aspectes de la nostra cultura relacionats amb el festeig; Madiop, partint de la seva pròpia trajectòria vital, demostrà que tots -siguem d'aquí, de Senegal o de qualsevol lloc- encara tenim molts prejudicis, que encara hi ha molta hipocresia, massa barreres, i reclamà explícitament el trencament de les fronteres físiques i mentals i accions socials i polítiques més ètiques, més equitatives i més compartides. 

 

Per causes tècniques, només us podem oferir el testimoni de Madiop. Escolteu-lo perquè li vessen raons.

Moltíssimes gràcies, Madiop i Toni. Ha estat un gran plaer!

Si voleu saber més de Madiop Diagne, mirau en aquesta adreça: http://ca.wikipedia.org/wiki/Madiop_Diagne
I de Toni Manonelles, en aquesta altra: http://www.eeif.es/significados/m-volum%20VIII/ManonellesBolle.html

Per molts anys, biblioteques!

 Sobretot per dos motius ben justificats, perquè dia 24 era el dia Internacional de les Biblioteques i perquè enguany la Biblioteca Municipal d'Eivissa (1) i l'Arxiu d'Imatge i So han complert 25 anys, enguany vàrem convidar Fanny Tur, una persona molt i molt vinculada amb el món bibliotecari, responsable de l'Arxiu Històric i de l'Arxiu d'Imatge i So, de l'Hemeroteca i de la Biblioteca municipal de Can Ventosa, que ens explicà amb gairebé tots els ets i uts la història dels organismes que dirigeix, què són i què fan, els recursos, serveis i activitats, a més de moltes curiositats i anècdotes que desconeixíem sobre biblioteques i bibliòfils, documents, llibres i autors com Marià Willangómez, Josep Planells, Collodi, el Llibre de la Cadena,..... I ens encantà tenir-la entre nosaltres i escoltar-la, tant que 55 minuts ens semblaren ben escassos i ens l'hauríem emportada a casa perquè ens seguís explicant més i més de tot el que sap.

Moltíssimes gràcies, Fanny Tur.

Si voleu saber amb més detall què ens va explicar, us en deixam cinc cèntims en aquesta gravació:

 
I perquè us poden ser útils, us recollim aquí una breu llista de les moltes i encertades actuacions que fa la Biblioteca de Can Ventosa:

- La tarda del conte

- Club de lectura

- Novetats

- Tal dia com avui

- L'escriptor del mes

- Celebració d'efemèrides: Dies de la Dona, de la Poesia, del Llibre Infantil, de la Biblioteca, Diada de Sant Jordi,...

- Mercadet Solidari

Serveis:

- Préstec interbibliotecari

- Préstec a domicili

- Préstec al centre penitenciari i a l'hospital de Can Misses

- Ordinadors, wifi

- Bústia de suggeriments i reclamacions, lectures recomanades dels instituts, visites escolars, etc.

I enllaços que ben segur haureu de consultar qualque dia:

La Biblioteca municipal de CanVentosa

L'Arxiu Històric d'Eivissa

Arxiu d'Imatge i So Municipal

  

(1) La Biblioteca municipal d'Eivissa fou inaugurada dia 7 de novembre de 1988 i des de 1995 està ubicada a l'antiga fàbrica de Can Ventosa, d'on, des de llavors, li ve del nom.

Què puc llegir aquest estiu?

Una de les darreres activitats que vàrem fer a finals de curs a la Biblioteca va ser amb Milagros Pierna. Li havíem proposat que suggerís lectures per a les vacances d'estiu als alumnes de 4t d'ESO. Però, Mila, que diu que pot arribar a ser la professora més malvada i més políticament incorrecta, no féu, com esperàvem, una llista de lectures, sinó que, resseguint el seu propi itinerari lector, parlà dels plaers de la lectura, explicà per què hem de llegir i donà algunes claus útils per triar els llibres que hem de llegir: un llibre gruixut, un de prim, un per a l'insomni, un de subversiu, un d'electrònic, un de robat???

Milagros és professora i escriptora en lletra grossa, domina l'oralitat i té el do de saber transmetre el que sap i d'encomanar als altres la seua passió per la lectura. Prova d'això és el vídeo que us adjuntem a sota. Mireu-lo i escolteu-lo perquè Mila, amb les seves provocacions i les seves dosis d'humor simpàtic i intel·ligent, ben segur que us sacsejarà fins a encisar-vos, com ens encisà a nosaltres. I sobretot, feu-li cas: a l'estiu, gaudiu i llegiu el que vulgueu, però llegiu. Per què? Doncs, com diu Mila, per créixer, per ser més bones persones i per ser més savis.

Milions de gràcies, Mila! Ha estat un gran plaer.

Terra i somni

   Quan proposàrem aquesta activitat a Iolanda Bonet, ens semblà tot un repte, car anava adreçada a un auditori molt nombrós, els quasi cent alumnes que conformen els grups de 1r d'ESO, els més joves i més inquiets del centre. Però Iolanda, amb la seva mestria i l'encant que té quan parla, utilitzant les paraules adequades i el to just, se'n sortí aconseguint que, durant una hora, els alumnes seguissin amb atenció i interès la seva exposició sobre Marià Villangómez i que, a més, en fossin copartícips.

   Iolanda començà per situar-nos en l'Eivissa de principis del segle XX per recórrer, pas a pas i de forma exhaustiva, el periple vital, l'obra i mestratge del més gran escriptor que han donat fins ara les Pitiüses. D'aquesta activitat que es féu dilluns passat, dia 17 de juny, us n'oferim dos documents:

Un vídeo amb fragments seleccionats de la conferència de Iolanda Bonet:

I una correcció manuscrita de Marià Villangómez:

Moltíssimes gràcies, Iolanda! Ha sét un gran plaer!

MARIÀ VILLANGÓMEZ A ESCENA

  El proppassat divendres, 31 de maig, la nostra biblioteca es convertí per una hora en un microteatre per on anaren desfilant alguns dels personatges de les peces teatrals més representatives de Marià Villangómez. I ho varen fer per la porta gran, sota la direcció de Bernat Joan, qui, a més de dedicar-se a la docència, és escriptor i, com Villangómez, té una relació molt intensa amb el teatre.  

  Bernat Joan recordà qui era Marià Villangómez, la seva vessant més coneguda, la poètica, i la menys reconeguda -però no menys important ni menys lírica-, la teatral. I, com aquell qui res, mentre desgranava l'essencial de cada obra i parlava de sonets, sinalefes i altres recursos estilístics, es guanyà la complicitat de l'auditori, majoritàriament alumnes de tercer d'ESO, que participaren activament en el seu joc teatral. Si trobeu que exagerem, mireu les imatges de sota i escolteu.

   

Moltes gràcies, Bernat Joan.

  Per a aquells que vulguin aprofundir en el teatre de Marià Villangómez, us suggerim aquests dos enllaços:
* Converses sobre Marià Villangòmez del 20/05/2013

* Aproximació a l'obra dramàtica de Marià Villangómez

  

  La visita de Bernat Joan s'ha pogut fer gràcies a la Xarxa de Biblioteques Públiques del Consell, així com també l'exposició de plafons sobre la vida i obra de Marià Villangómez que ens ha acompanyat al llarg de tota la setmana.

  A la Biblioteca podeu veure, a més, l'Auca de Marià Villangómez que, amb motiu del centenari del naixement del poeta, ha editat l'IEE. Bernat Joan és l'autor dels rodolins que ha il·lustrat Víctor Escandell. Per als interessats que no la pugueu tenir a mà, us la posem a l'abast.

Però, què és una auca? Una auca es pot definir com un conjunt de petites estampes o vinyetes, acompanyades cadascuna d’una llegenda, les quals es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, d'un fet, d'una efemèride. Les auques, que compten amb una llarga tradició que remunta al s.XVII, tenen uns trets formals que les defineixen:

• Les estampes o vinyetes van disposades en un sol full de paper.
• El nombre d'estampes sol ser un nombre múltiple de 4, normalment 24 ò 48.
• El text que acompanya cadascuna de les il·lustracions és escrit en vers, generalment rodolins heptasil·làbics.
• Cada estampa ha de ser coherent amb el text que il·lustra.

Proveu de fer-ne una i veureu que no és com bufar i fer ampolles. Proveu, proveu,... 

En aquesta adreça trobareu tota aquesta informació i molt més:
RODOLINS.CAT

I, si cliqueu sobre la imatge de sota, veureu l'auca de la biblioteca:

PORPRA I BLANC

  Aquests dies els alumnes de 2n d'ESO han participat en les xerrades informatives sobre l'excursió que faran, en dos grups, al Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa els propers dies 31 de maig i 7 de juny. Se'ls ha explicat l'interès i objectius de la sortida, l'itinerari, usos i activitats permesos, equipament que cal portar, etc. 

  La sortida al Parc Natural de Ses Salines és una de moltes altres que realitza el departament de Ciències Naturals a fi que els alumnes aprenguin a estimar la natura i a preservar-la. Forma part de les diverses propostes que ofereix als centres educatius la Xarxa d'Espais Naturals Protegits de les Illes Balears i que, sota el títol "Porpra i Blanc”, pretén que els alumnes coneguin el Parc des d’una perspectiva històrica a través de la producció de porpra i l’explotació salinera, que entenguin la importància que tenien les salines en l’antiguitat, que coneguin el seu sistema de defensa, que valorin la importància de la conservació dels recursos i, evidentment, que identifiquin els diversos hàbitats i ecosistemes i que aprenguin a interrelacionar-s'hi amb seny, respecte i compromís. 

  Si voleu saber-ne més del Parc Natural de Ses Salines i dels Espais Naturals de les Illes Balears, us recomanem que visiteu aquestes adreces: 

* EL PARC NATURAL DE SES SALINES D'EIVISSA I FORMENTERA. CAIB

* PARC NATURAL DE SES SALINES D'EIVISSA I FORMENTERA Espais de natura Balear
* SES SALINES GEN-GOB Eivissa
* SES SALINES Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera

  I aquí teniu un PETIT TAST de les nombroses meravelles que amaga el Parc: 

HEM TOCAT EL CEL!

Qui ho diria? Enguany s'han acomplert 100 anys (un segle!) de les normes ortogràfiques de la nostra llengua i nosaltres ho hem pogut commemorar a cor què vols, perquè dia 29 d'abril vàrem tenir el privilegi de comptar amb una figura d'excepció, Isidor Marí, president des de l'any 2010 de la Secció Filològica de l'IEC. En la seva exposició, adreçada especialment als alumnes de batxillerat, però també a tots els interessats, Isidor Marí parlà de la tasca que, en defensa de la llengua i de la cultura, iniciaren a principis del segle XX visionaris savis com Prat de la Riba (llavors president de la Diputació de Barcelona i després de la Mancomunitat), que fundà les institucions adients, l'IEC i la Secció d'Estudis Filològics; i com mossèn Alcover, Pompeu Fabra, Joan Maragall, Àngel Guimerà, Josep Carner, Lluís Segalà i Frederic Clascar, els primers membres de la Secció, que crearen els instruments necessaris (una gramàtica, diccionaris,..) per normativitzar-la i així normalitzar-la, fer-ne una llengua d'ús moderna i de cultura. L'ingent esforç compartit d'aquestes grans personalitats, que comptà des dels primers moments amb l'aportació d'intel·lectuals eivissencs com Vicent Serra i Orvay i Isidor Macabich, i després, des dels anys 70, amb la de l'il·lustre Marià Villangómez, a més d'altres, féu possible que avui dia tinguem una acadèmia de la llengua, la Secció Filològica, que, integrada per estudiosos d'arreu del domini lingüístic català, segueix esmerçant esforços perquè la llengua catalana, amb una normativa comuna i alhora respectuosa amb les varietats, sigui coneguda i reconeguda i, sobretot, perquè sigui útil.

Moltes gràcies, Sr. Isidor Marí, va ser un gran plaer.

D'aquesta conferència, us en deixam alguns fragments que podeu visionar en el vídeo de sota. Les imatges no són gaire bones, però, el que importa són les paraules i, en aquest cas, són clares, assenyades i rotundes. Escolteu-les!

Us adjuntam igualment el document 'La Secció Filològica de l'ICE als cent anys de les normes ortogràfiques” d'Isidor Marí que ben segur que us farà un bon profit.

Secció Filològica de l’IEC

LA POÈTICA DEL VIATGE: ESCRIPTORES NÒMADES

Dia 8 de març Helena Alvarado va fer un suculent i esplèndid recorregut per la història rememorant per als alumnes de 4t d’ESO la vida i obra de dones de talent i d’empenta que, contra tot pronòstic i lluny d’estereotips,  varen aconseguir viure lliurement i plena, dones viatgeres i escriptores que han trencat motlles, antipenèlopes com Egèria, Mary Wortley Montagu, George Sand, Mary Stuart Boyd, Karen Blixen, Annemarie Schwarzenbach, Isabelle Eberhardt, Alejandra David-Néel,… La iniciativa fou de Iolanda Bonet i Bernat Joan en féu la presentació. Els alumnes de 2n ESO i la professora Magda Wauquier, per la seva banda, feren els rètols que recordaven la commemoració de l’efemèride. Moltes gràcies a tots!

ACTIVITATS DE DESEMBRE

Drets Humans?

• Dia 10 de desembre és el Dia Internacional dels Drets Humans i els alumnes de 4t d’ESO els han analitzat a classe i han cercat imatges que mostren que encara ens queda molt de camí per recórrer. Si voleu, podeu veure’n una mostra a la Biblioteca.
  
   

  Jo conec la meva herència, i tu?

• Jo conec la meva herència, i tu? és una iniciativa de la SEEC de Múrcia per reclamar i conscienciar la societat que el Grec, el Llatí i la Cultura Clàssica han d’estar presents en la LOMCE. Els professors i alumnes de Llatí i de Grec del nostre centre s’hi han afegit i, com centenars de centres d’Espanya i d’arreu del món, faran un recital de textos grecs i llatins. Serà dimecres, dia 12 de desembre a les 12 hores. Recordau: 12-12-12. I si teniu curiositat per saber quants centres hi participen, us deixem aquest enllaç: Yo conozco mi herencia, y tú?

Nora Albert

• Nora Albert ens visita. Dia 17 de desembre a les 9.50 hores és previst que l'escriptora Nora Albert parli de poesia als alumnes de 1r de batxillerat.

CENTENARI JOAN CASTELLÓ GUASCH (1911-2011)

AMB MOTIU DEL CENTENARI DEL NAIXEMENT D´EN JOAN CASTELLÓ GUASCH, LA BIBLIOTECA HA REALITZAT DIFERENTS ACTIVITATS:
- HEM ACOLLIT UNA EXPOSICIÓ, CEDIDA PEL CONSELL D´EIVISSA, ON ES PARLA DE LA VIDA I OBRA DE L´AUTOR.

- HA VENGUT A REALITZAR UNA XARLA SOBRE CASTELLÓ GUASCH FELIP CIRER, QUE N´ÉS UN GRAN CONEIXEDOR.

En Lluc Daifa i es horts de ses Feixes

Dijous, 17 de desembre de 2009, vàrem poder conèixer com es va crear En Lluc Daifa i es horts de ses feixes de la mà de l’autor, Toni Manonelles, i de la il·lustradora, Rita Bretones. En Toni va explicar com va néixer el projecte, com s’hi varen engrescar tant ell com na Rita i de les hores i hores que hi van treballar, dels esborranys, dels estudis, de les mil correccions i refeccions que van haver de fer fins a concloure’l. El resultat és una captivadora història, plena de curiositats, amb il·lustracions bellíssimes que la complementen, que se centra en un lloc molt concret d’Eivissa, ses Feixes, i que, si bé se situa en un temps molt llunyà, és perfectament extrapolable a la nostra època: així l’autor pot tractar un problema que actualment sembla estancat i donar-nos-en una solució assenyada i plausible recordant l’ús que se’n feia en altre temps. Es miri com es miri, l’obra parla d’amor, d’amistat, de coratge i de solidaritat, com el que senten els dos responsables d’aquesta petita joia per la terra, per la cultura i per la gent que és la d’aquí però que podria ser la de qualsevol lloc; i sobretot, d’un futur millor que només els joves encara poden fer possible. Als alumnes que l’han llegida els ha fascinat, tant és així que, de les lectures fetes fora de programa, molts d’ells han acabat enganxats i se l’han comprada. Si encara no l’heu llegida, feu-ho! A la biblioteca del centre us la podem prestar. També la podeu comprar per només 8 €.