Moltes felicitats, Fàtima!

Ja tenim guanyadora del I Concurs de muntatges audiovisuals sobre Marià Villangómez. Es diu Fàtima Hadri, enguany ha fet tercer d'ESO i és l'autora d'aquest excel·lent treball que ara us presentem aquí. Moltes felicitats, Fàtima, i endavant! 

 

'El cap fa l'home i la cua fa l'ocell'?

  

     Del 3 al 7 de juny hem tengut a la Biblioteca l'exposició "Agropaisatges", organitzada pel Grup d’Acció Local per al Desenvolupament Rural d’Eivissa i Formentera en col·laboració amb l’Arxiu d’imatge i so del Consell Insular d’Eivissa. Es tracta d'una mostra molt interessant formada per set plafons amb textos i fotografies que fan reflexionar sobre el funcionament del model econòmic de les Pitiüses i sobre la necessitat urgent d'anar cap a un altre més sostenible. Penseu que "El paisatge agrícola a Eivissa i Formentera disminueix en superfície cada any" i que només entre tots podem posar fre a aquesta tendència nefasta. Per a aquells que no heu pogut veure l'exposició, ara ho podeu fer aquí:

Exposició Agropaisatges

Publish at Calameo or read more publications.

Agropaisatges és una crida al canvi d'actituds en matèria de consum, que dóna bones raons per fer servir aliments locals. A partir del contingut de l'exposició, us feim un petit recordatori, en forma de decàleg, de per què no hi ha res com els productes fets a casa:

1. Perquè beneficiem la nostra salut: els productes fets de casa són més sans i de més qualitat, car són aliments lliures de residus, no transgènics, han madurat naturalment, són frescs i tenen més propietats nutritives i organolèptiques.
2. Perquè tenim un millor coneixement del que consumim, tant pel que fa al seu origen com a la qualitat i seguretat.
3. Perquè defensem el medi ambient, car fomentem una producció agrària sostenible que respecta el medi i els cicles naturals, que afavoreix un equilibri estable, que manté i augmenta la biodiversitat i que potencia un ús responsable de l'energia i dels recursos naturals.
4. Perquè no volem que s'abandonin els pocs terrenys agrícoles que ens queden i no volem una illa de ciment més malmesa per l'especulació urbanística.
5. Perquè ajudam al manteniment de petites explotacions agràries i ramaderes, alhora que evitam l'abandonament de zones forestals.
6. Perquè afavorim la conservació d'espècies agroalimentàries autòctones, en perill de desaparició.
7. Perquè volem donar continuïtat a l’activitat agrícola, evitar la pèrdua dels vincles amb la terra i amb la gent d'aquí, saber què mengem i viure d’acord amb l’estil de vida que ens és propi.
8. Perquè volem preservar el patrimoni natural i cultural: el paisatge, l'arquitectura, les tradicions, la llengua,..
9. Perquè ajudam a reforçar l'economia local i, reduint la despesa energètica que produeix el transport de productes, contribuïm a mitigar el canvi climàtic. 
10. Perquè som crítics, solidaris i volem viure bé i en harmonia amb el món.

MARIÀ VILLANGÓMEZ A ESCENA

  El proppassat divendres, 31 de maig, la nostra biblioteca es convertí per una hora en un microteatre per on anaren desfilant alguns dels personatges de les peces teatrals més representatives de Marià Villangómez. I ho varen fer per la porta gran, sota la direcció de Bernat Joan, qui, a més de dedicar-se a la docència, és escriptor i, com Villangómez, té una relació molt intensa amb el teatre.  

  Bernat Joan recordà qui era Marià Villangómez, la seva vessant més coneguda, la poètica, i la menys reconeguda -però no menys important ni menys lírica-, la teatral. I, com aquell qui res, mentre desgranava l'essencial de cada obra i parlava de sonets, sinalefes i altres recursos estilístics, es guanyà la complicitat de l'auditori, majoritàriament alumnes de tercer d'ESO, que participaren activament en el seu joc teatral. Si trobeu que exagerem, mireu les imatges de sota i escolteu.

   

Moltes gràcies, Bernat Joan.

  Per a aquells que vulguin aprofundir en el teatre de Marià Villangómez, us suggerim aquests dos enllaços:
* Converses sobre Marià Villangòmez del 20/05/2013

* Aproximació a l'obra dramàtica de Marià Villangómez

  

  La visita de Bernat Joan s'ha pogut fer gràcies a la Xarxa de Biblioteques Públiques del Consell, així com també l'exposició de plafons sobre la vida i obra de Marià Villangómez que ens ha acompanyat al llarg de tota la setmana.

  A la Biblioteca podeu veure, a més, l'Auca de Marià Villangómez que, amb motiu del centenari del naixement del poeta, ha editat l'IEE. Bernat Joan és l'autor dels rodolins que ha il·lustrat Víctor Escandell. Per als interessats que no la pugueu tenir a mà, us la posem a l'abast.

Però, què és una auca? Una auca es pot definir com un conjunt de petites estampes o vinyetes, acompanyades cadascuna d’una llegenda, les quals es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, d'un fet, d'una efemèride. Les auques, que compten amb una llarga tradició que remunta al s.XVII, tenen uns trets formals que les defineixen:

• Les estampes o vinyetes van disposades en un sol full de paper.
• El nombre d'estampes sol ser un nombre múltiple de 4, normalment 24 ò 48.
• El text que acompanya cadascuna de les il·lustracions és escrit en vers, generalment rodolins heptasil·làbics.
• Cada estampa ha de ser coherent amb el text que il·lustra.

Proveu de fer-ne una i veureu que no és com bufar i fer ampolles. Proveu, proveu,... 

En aquesta adreça trobareu tota aquesta informació i molt més:
RODOLINS.CAT

I, si cliqueu sobre la imatge de sota, veureu l'auca de la biblioteca:

PORPRA I BLANC

  Aquests dies els alumnes de 2n d'ESO han participat en les xerrades informatives sobre l'excursió que faran, en dos grups, al Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa els propers dies 31 de maig i 7 de juny. Se'ls ha explicat l'interès i objectius de la sortida, l'itinerari, usos i activitats permesos, equipament que cal portar, etc. 

  La sortida al Parc Natural de Ses Salines és una de moltes altres que realitza el departament de Ciències Naturals a fi que els alumnes aprenguin a estimar la natura i a preservar-la. Forma part de les diverses propostes que ofereix als centres educatius la Xarxa d'Espais Naturals Protegits de les Illes Balears i que, sota el títol "Porpra i Blanc”, pretén que els alumnes coneguin el Parc des d’una perspectiva històrica a través de la producció de porpra i l’explotació salinera, que entenguin la importància que tenien les salines en l’antiguitat, que coneguin el seu sistema de defensa, que valorin la importància de la conservació dels recursos i, evidentment, que identifiquin els diversos hàbitats i ecosistemes i que aprenguin a interrelacionar-s'hi amb seny, respecte i compromís. 

  Si voleu saber-ne més del Parc Natural de Ses Salines i dels Espais Naturals de les Illes Balears, us recomanem que visiteu aquestes adreces: 

* EL PARC NATURAL DE SES SALINES D'EIVISSA I FORMENTERA. CAIB

* PARC NATURAL DE SES SALINES D'EIVISSA I FORMENTERA Espais de natura Balear
* SES SALINES GEN-GOB Eivissa
* SES SALINES Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera

  I aquí teniu un PETIT TAST de les nombroses meravelles que amaga el Parc: 

HEM TOCAT EL CEL!

Qui ho diria? Enguany s'han acomplert 100 anys (un segle!) de les normes ortogràfiques de la nostra llengua i nosaltres ho hem pogut commemorar a cor què vols, perquè dia 29 d'abril vàrem tenir el privilegi de comptar amb una figura d'excepció, Isidor Marí, president des de l'any 2010 de la Secció Filològica de l'IEC. En la seva exposició, adreçada especialment als alumnes de batxillerat, però també a tots els interessats, Isidor Marí parlà de la tasca que, en defensa de la llengua i de la cultura, iniciaren a principis del segle XX visionaris savis com Prat de la Riba (llavors president de la Diputació de Barcelona i després de la Mancomunitat), que fundà les institucions adients, l'IEC i la Secció d'Estudis Filològics; i com mossèn Alcover, Pompeu Fabra, Joan Maragall, Àngel Guimerà, Josep Carner, Lluís Segalà i Frederic Clascar, els primers membres de la Secció, que crearen els instruments necessaris (una gramàtica, diccionaris,..) per normativitzar-la i així normalitzar-la, fer-ne una llengua d'ús moderna i de cultura. L'ingent esforç compartit d'aquestes grans personalitats, que comptà des dels primers moments amb l'aportació d'intel·lectuals eivissencs com Vicent Serra i Orvay i Isidor Macabich, i després, des dels anys 70, amb la de l'il·lustre Marià Villangómez, a més d'altres, féu possible que avui dia tinguem una acadèmia de la llengua, la Secció Filològica, que, integrada per estudiosos d'arreu del domini lingüístic català, segueix esmerçant esforços perquè la llengua catalana, amb una normativa comuna i alhora respectuosa amb les varietats, sigui coneguda i reconeguda i, sobretot, perquè sigui útil.

Moltes gràcies, Sr. Isidor Marí, va ser un gran plaer.

D'aquesta conferència, us en deixam alguns fragments que podeu visionar en el vídeo de sota. Les imatges no són gaire bones, però, el que importa són les paraules i, en aquest cas, són clares, assenyades i rotundes. Escolteu-les!

Us adjuntam igualment el document 'La Secció Filològica de l'ICE als cent anys de les normes ortogràfiques” d'Isidor Marí que ben segur que us farà un bon profit.

Secció Filològica de l’IEC